ELS CLÀSSICS
Cultura 08/02/2012

Fer lliscar una lliçó

Jordi Nopca
1 min

Són tres les obres de l'historiador i escriptor Xenofont (428 aC-355/350 aC) agrupades al volum Obres socràtiques menors : Defensa de Sòcrates , El convit de Càllias i Economia . En la primera Xenofont reconstrueix les paraules de Sòcrates davant dels jutges que el van condemnar per desconfiar dels déus grecs, introduir-ne de nous i corrompre la joventut. L'historiador recull les últimes paraules socràtiques després de ser declarat culpable: "No perquè moro injustament he de tenir pitjor opinió de mi; perquè aquesta vergonya no cau sobre mi, sinó sobre aquells que m'han condemnat", argumenta, abans de fer explícita l'esperança que el temps ho posaria tot al seu lloc ("estic segur que l'esdevenidor, tant com el temps passat, em retrà aquest testimoniatge, que mai no he fet tort a ningú, ni he fet tornar ningú més viciós, i beneficiava aquells que conversaven amb mi ensenyant-los de franc tot el que podia de bo").

Abans del desenllaç fatídic, a Economia Sòcrates estudia com es pot reeixir a ser "ric i considerat" tot analitzant el "bon conreu" i entrevistant-se amb un cap de família acabalat. A El convit de Càllias , per últim, Xenofont barreja realitat i ficció amb la voluntat de presentar el Sòcrates "rigorós moralista", en paraules de Carles Riba: algú que, "deliciosament adaptable en el tracte social, aprofita tota avinentesa per fer lliscar una lliçó".

stats