LLIBRES
Misc 20/11/2018

El llibre que vol enderrocar la ‘llei mordassa’

‘Tu, calla!’, de Blanca Busquets i Laura Huerga, denuncia la censura i la repressió

i
Laura Serra
3 min
La traductora Blanca Busquets i l’editora de Raig Verd, Laura Huerga, autores de Tu, calla!

BarcelonaEl llibre s’obre amb una declaració d’intencions manllevada de Noam Chomsky: “Si no creiem en la llibertat d’expressió per a aquells que menyspreem, no hi creiem en absolut”. L’editora Laura Huerga i la traductora Blanca Busquets consideren que l’estat espanyol no hi deu creure gens, en vista de les multes i penes imposades en contra del dret a la protesta. Per això han escrit l’assaig Tu, calla! (en català i castellà a Raig Verd), per clarificar el marc legal sobre llibertat d’expressió, manifestació i reunió i per denunciar amb casos concrets que “estem vivint una regressió dels drets bàsics dels ciutadans”. La seva conclusió és clara: “Hi ha tot un aparell repressor de l’Estat que amaga activitats il·lícites i criminalitza la dissidència. La llei, lluny de servir per protegir els ciutadans, serveix per castigar i reprimir”, escriuen.

El llibre és una aportació clara, endreçada i documentada que vol obrir el debat sobre els límits de la llibertat d’expressió i alhora acaba defensant la “derogació de la llei mordassa, no només la seva reforma”, com s’ha començat a debatre al Congrés. També defensen “que es tiri enrere la reforma del Codi Penal del 2015, que es va omplir amb vaguetats i buits que permeten als jutges fer interpretacions en funció de la seva ideologia”, diu Huerga, que denuncia un biaix ideològic més permissiu amb l’extrema dreta i una “criminalització de la pobresa”.

Tu, calla! Sobre el dret a la llibertat d’expressió i manifestació parteix de la preocupació pel degoteig de casos de censura i repressió. Els més coneguts són els dels músics Valtònyc i Pablo Hasél, el cas dels joves d’Altsasu i el dels presos polítics i encausats per l’1-O, també les acusacions a l’actor Willy Toledo i a la tuitera Cassandra, però només és la punta de l’iceberg. Posen com a exemple la multa de 100 euros que va haver de pagar una dependenta d’un forn de pa per haver comentat que li semblava malament que un policia municipal deixés el cotxe mal aparcat per anar a comprar una pasta; li van aplicar la llei mordassa i la van acusar de falta de respecte a l’autoritat. Des d’aquí fins a considerar terroristes uns titellaires. O el cas del regidor de Sant Joan de Vilatorrada amb nas de pallasso. “Les acusacions de delicte d’odi serveixen per protegir el cos policial”, lamenten. “S’han aplicat més casos d’enaltiment del terrorisme des que no existeix ETA que abans, perquè el 2015 es creen les eines repressores: la llei mordassa i la reforma del Codi Penal”, diu Huerga. Busquets creu que hi ha situacions que ni tan sols caldria que regulés l’Estat sinó l’opinió pública, com el delicte d’ofensa.

Dani Vilaró, d’Amnistia Internacional, afirma que “l’Estat viu el seu pitjor moment des de la Transició” pel que fa als drets fonamentals. “En el moment que es debat tot, des de la monarquia fins als drets socials, la democràcia convulsiona i es dota d’elements repressius. I el ciutadà queda amb menys garanties. El 2016 es van posar 34.000 sancions vinculades a la llibertat d’expressió o per faltar al respecte a la policia”, afirma. I alerta que tot plegat té conseqüències: autocensura, desmobilització... “El 2016 hi va haver 10.000 manifestacions menys que el 2014”, apunta Vilaró.

Huerga afirma que al llibre han “explicat una cosa tan bàsica i òbvia com els nostres drets” i que “quan un estat decideix reprimir opinions diferents deixa de ser democràtic i es converteix en autoritari”. “La policia ha de ser en una manifestació per garantir el dret a la manifestació”, recorda. Però el xoc entre drets i lleis genera conflictes. Huerga i Busquets parteixen d’una extensa documentació de fins a 400 casos, i han tingut el suport d’entitats que actuen contra “la repressió judicial, la impunitat policial i la interpretació esbiaixada de drets”, com Amnistia, Novact, el PEN català o la plataforma No Callarem! “El poder de la llei és molt fort, però nosaltres tenim la possibilitat de canviar-ho”, recorda Huerga.

stats