BarcelonaNo totes les bruixes són velles, amb nas de ganxo, berrugues i una escombra. Per comprovar-ho només cal recórrer a Llegendes de bruixes i altres històries dels boscos (Ediciones B), l’últim llibre de David Martí. L’escriptor ha destinat els últims 10 anys a documentar-se sobre aquests personatges llegendaris, que després han protagonitzat algunes de les seves novel·les com Les bruixes d’Arnes (Edicions 62, 2010) i El caçador de bruixes (Edicions 62, 2016). Martí ha rescatat tota la informació utilitzada per elaborar aquest nou volum, que recull una vuitantena de llegendes ordenades en funció del municipi on van néixer.
“He intentat no repetir arquetips, perquè volia plasmar la diversitat d’històries que hi ha arreu de Catalunya. Tenim un imaginari molt ric”, indica Martí. Més enllà de la riquesa de personatges i llegendes, el volum serveix per constatar que les bruixes actuen de forma diferent segons la seva procedència. “Als Pirineus acostumen a utilitzar ungüents i pocions, mentre que a les Terres de l’Ebre predominen les llegendes amb rituals”, afirma l’escriptor, que incorpora una part històrica al llibre “per explicar com eren realment les dones que van ser acusades de bruixes i perseguides”. En aquesta part del volum, Martí aborda la bruixeria des del vessant més rigorós i parla dels seus orígens i de les caceres de bruixes a Catalunya. “Moltes de les dones acusades eren llevadores. El coneixement que tenien sobre la vida i la mort feia molta por, i per això se les demonitzava”, diu.
Malgrat que les bruixes són les grans protagonistes del llibre, també hi treuen el cap criatures màgiques com el diable, els dracs i altres bèsties monstruoses. L’objectiu de Martí és fer d’altaveu d’un fenomen que, des del seu punt de vista, està en perill d’extinció. “L’imaginari popular s’està perdent. Ja no hi ha espai per a aquesta màgia en l’univers dels infants i els joves”, lamenta. El seu recull de llegendes pretén alimentar el fenomen perquè no desaparegui del tot.
