"Queden prop de 600 llaüts a tot Mallorca"

Palma“La revolució arribarà amb llaüt a la vela”. Amb aquestes paraules l’estudiós Ivan Murray enceta el pròleg del llibre El llaüt, la barca de la Mediterrània (Edicions Documenta Balear 2016), de Bartomeu Homar i Bernat Oliver.

Bernat Oliver és historiador i arqueòleg, i Tomeu Homar, periodista. Ambdós són navegants, aficionats a la vela llatina i a la navegació tradicional, estudiosos del patrimoni marítim i de la història naval. “Aquest llibre és una conseqüència de tot plegat”, esmenta el periodista. És una nova publicació que posa en valor el llaüt com un element divulgatiu del patrimoni “sense gaires tecnicismes; el vaig fer pensant que ma mare el llegís, i ara ho està fent i en frueix”, comenta Oliver.

Oliver s’ha dedicat tota la vida a l’estudi del patrimoni marítim, ha fet inventaris de bots, gussis, pasteres i llaüts de Mallorca, i actualment redacta un projecte de catalogació per la protecció de l’embarcació tradicional. L’historiador assenyala que “malgrat ser una embarcació tan arrelada a la cultura mallorquina, a l’illa tan sols queden prop de 600 llaüts, molts dels quals es troben en un estat força decadent i una cinquantena són peces de museu”.

Treball de mar

Per a la documentació, els autors s’han nodrit “d’una extensa bibliografia, com també d’un llistat de persones que ens han ajudat: informants, pescadors, mariners, mestres d’aixa, etc. També hi ha molta feina de camp, o de mar, millor dit”, recalca Homar. Encara que la majoria de bibliografia no és actual, segons Oliver, “la literatura sobre els llaüts va deixar d’escriure’s als anys 80. De llavors ençà hi ha un buit important d’investigacions sobre el tema, un fet estrany en el camp del patrimoni marítim tractant-se d’una illa”.

D’aquesta manera, tant per la necessitat de difusió sobre la matèria com per la passió que uneix els autors per les embarcacions clàssiques, Documenta Balear publica ara aquest llibre, que parla sobre l’origen, la construcció i les activitats mitjançant un camp cronològic que abasta des de l’inici de la construcció naval fins al final del segle XIX.

Amb aquesta publicació “ens agradaria que els que seran hereus dels llaüts aprenguin a conservar-los i a estimar-los. I és que la pressió turística que viu Mallorca és molt bèstia, els costos dels amarraments i manteniment són molt cars i les noves embarcacions internacionals tenen prestacions que els llaüts no poden oferir”, subratlla Oliver. L’autor pensa que el llaüt és una barca que “ha passat de moda, que se n’ha perdut molta flota i se’n perdrà molta més”.

Difusió

“Crec que és un tema educacional; cal fer molta feina perquè s’apreciï i hi hagi coneixement del treball, com també de la tasca dels artistes mestres d’aixa que s’està perdent en proporció de com se’n va perdent la flota; i és que el manteniment dels llaüts és molt car”, diu Oliver.

Pel que fa al paper que juga el patrimoni marítim dins la cultura de Mallorca, “podem assegurar que és molt petit, quasi insignificant. La cultura a Mallorca mai no ha estat gaire ben tractada, però la cultura marítima ha estat i és injustament ignorada en el millor dels casos i menyspreada en altres. La cultura vinculada al camp i a la pagesia és apreciada, lloada, des dels polítics fins als investigadors. Per exemple, si es fa un recompte de totes les tesis, tesines, treballs doctorals que s’han fet a la Universitat de les Illes Balears, es pot comprovar que hi ha nombrosos treballs sobre el camp, sobre els pagesos, segadors, sobre el que cantaven quan segaven, etc. En canvi, els treballs referents als pescadors, als mariners, als mestres d’aixa, als mestres velers, als calafats, als patrons o als al·lots de barca són, en comparació, quasi inexistents”, indica Homar.

El llaüt. La barca de la Mediterrània és una publicació de més de 150 pàgines il·lustrades amb fotografies antigues i actuals d’embarcacions tradicionals que va acompanyada d’un extens glossari sobre terminologia marítima i un inventari dels llaüts que encara queden a Mallorca i el port on es troben.