Una realitat lingüística peculiar

Andorra La VellaAndorra té, respecte dels altres territoris on es parla català, “la realitat lingüística més peculiar”, tal com assegura el cap del Servei de Política Lingüística, Joan Sans. D’una banda, és l’únic que té el català com a única llengua oficial, cosa que permet que hi hagi una legislació que protegeixi l’idioma, però, de l’altra, en les últimes dècades Andorra ha crescut i s’ha alimentat d’un volum migratori molt important, que fa que actualment hi hagi un percentatge molt elevat de població que no té el català com a llengua materna.

Del total de 76.098 habitants que té el Principat, segons les dades del 2013, només el 46% són andorrans, mentre que un 26% són d’origen espanyol (un 67% dels quals de Catalunya, segons l’Idescat), un 14% són residents portuguesos i un 5% francesos. El 8% de la població restant es compon d’altres nacionalitats, entre les quals destaquen, per ordre d’importància, la britànica, l’argentina, la marroquina, la italiana i la filipina. Cal també tenir en compte que Andorra té una política de naturalització molt restrictiva, ja que un estranger no té dret a la nacionalitat andorrana fins als 20 anys de residència o bé per matrimoni amb un nacional.

Menys d’un terç

L’últim treball sobre Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra, elaborat el 2009, revela que un 29% de la població andorrana té com a llengua materna el català, enfront d’un 44% que asseguren que és el castellà, un 18% que té el portuguès i un 10,5% que té el francès. Tot i això, el català ostenta la primera posició com a llengua que gaudeix de més ús social (42,1% del temps) per davant del castellà, amb un 41,5%. El català és la llengua que es fa servir més a la feina, però continua per sota del castellà a les llars i en les relacions amb els amics.

Segons Política Lingüística, des de l’última enquesta de coneixement i ús del català la situació ha canviat força, ja que a causa dels efectes de la crisi econòmica molts residents han retornat als seus països d’origen, l’arribada de nous immigrants s’ha frenat i la població no catalanoparlant és més conscient de la necessitat d’aprendre el català per trobar noves oportunitats laborals.

En aquest sentit, des del Servei de Política Lingüística s’espera que la nova enquesta que s’elaborarà durant aquest 2014 podrà reflectir una millora en l’ús social del català en àmbits que van sortir molt malparats en l’estudi de fa cinc anys, com els grans magatzems i els bars i discoteques, en els quals només parlen o són atesos en català un 5,5% i un 14% dels enquestats, respectivament.

El català, oficial per llei

La nova enquesta del 2014 no només permetrà actualitzar els indicadors d’Andorra, sinó que servirà per publicar dades conjuntes de tots els territoris de parla catalana, cosa que no es feia des del 2004. L’objectiu és conèixer quina ha estat l’evolució de la llengua, i per això s’ha arribat a un acord per consensuar diverses preguntes relacionades amb l’ús del català en els diferents àmbits i les actituds envers la llengua. Tal com destaca Joan Sans, malauradament en alguns territoris s’ha perdut el suport institucional, per la qual cosa la feina va a càrrec de les universitats, en el cas de les illes Balears, o dels municipis, en el cas de la Franja.

La llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, que data del 1999, garanteix l’ús oficial del català, estableix el dret a ser atès en català a l’administració pública i l’obligació que els contractes, els noms comercials, els rètols dels establiments i la publicitat siguin en aquesta llengua. Així mateix, totes les empreses establertes a Andorra han de posar els mitjans per garantir l’atenció al públic en català, especialment els professionals lliures, el personal sanitari i de serveis socials, i els establiments turístics i comercials.

Actuacions motivades

És en aquest últim punt en el qual encara hi ha molta feina a fer des de Política Lingüística. Durant el 2013 la unitat d’inspecció va dur a terme 18 actuacions motivades per queixes de ciutadans, la majoria relacionades amb mancances en la retolació en català d’establiments comercials. Com a conseqüència d’aquestes actuacions, es van obrir 14 expedients, 7 dels quals van ser resolts favorablement. Joan Sans lamenta que la contenció econòmica dels últims anys hagi fet disminuir les inspeccions d’ofici, que anys enrere permetien fer més de 300 actuacions a l’any.

L’organisme també porta a terme accions de dinamització per promocionar el català, sobretot en el sentit d’evitar que els seus parlants canviïn d’idioma quan es dirigeixen a persones que no són catalanoparlants. Paral·lelament, el Principat disposa de fins a cinc centres d’autoaprenentatge de la llengua catalana i un programa de voluntariat de parelles lingüístiques, que compta amb la participació d’una setantena de persones a l’any. A més, s’imparteixen cursos de català gratuïts per a adults i mòduls bàsics de català dirigits a empreses.

"Cal aprendre el català per respecte al país que t'acull"

Nathalie Rahmstorf és una resident francesa que viu a Andorra des de fa quatre anys i que treballa de professora de francès. Quan va arribar al país, el primer que va fer va ser inscriure’s als cursos gratuïts de català. Assenyala que ho va fer “per respecte cap al país que t’acull”, i també per ajudar els seus fills en la integració al nou país, però considera que és un cas bastant excepcional, ja que la comunitat francesa a Andorra, en general, fa més esforços per aprendre el castellà que el català, perquè els pot obrir més portes.

De fet, reconeix que es pot viure a Andorra sense parlar català. Posa d’exemple que no és necessari per a una persona d’origen francès que vingui a treballar de mestre o s’instal·li al país com a resident passiu. A més, en el cas d’empresaris, reconeix que “la llengua dels negocis és el castellà”. Després de 4 anys, a casa continuen parlant francès, però es mostra orgullosa que els seus fills, entre ells, parlin en català.

"El català és bàsic si treballes en l'atenció al client"

José María Piasentini és un argentí que viu a Andorra des de fa 11 anys i que es dedica al sector del turisme. Considera que l’interès per aprendre la llengua oficial del país on vius no depèn del lloc del qual provinguis sinó del tipus de feina a la qual optes. “Quan treballes en alguna feina en què la teva tasca és l’atenció al client, resulta del tot imprescindible”. També posa en relleu, com a necessitat per al resident, que per fer tràmits a l’administració el català és bàsic.

Però, tot i que és conscient que la llengua oficial és el català, el José María destaca que Andorra és un país que viu del turisme i que, per tant, “s’hi hauria de parlar de tot”. “La realitat és que el país viu de la gent de fora i, per tant, s’ha d’adaptar a la gent que ve i deixa els diners aquí”, afirma amb pragmatisme.

Pel que fa a la comunitat argentina que viu a Andorra, assegura que la majoria entenen el català tot i que alguns no el parlen, i la llengua entre els amics és sempre el castellà.

"El repte és veure-ho com una cosa normal, llavors t'hi esforces"

David Borges, ciutadà d’origen portuguès, ja fa 15 anys que viu a Andorra i és el president de la Casa de Portugal. Explica que a la comunitat portuguesa parlar d’integració li “és complicat”, perquè amb la gran quantitat de compatriotes que hi ha al Principat “pots parlar portuguès a tot arreu”.

La realitat és que, per als portuguesos d’Andorra, el castellà passa per davant del català en l’ordre de prioritats, i només s’interessen per la llengua autòctona “o per necessitat o si et posen un repte”. En el seu cas, l’esposa del propietari del negoci on va començar a treballar sempre li va parlar en català. “El repte és que t’ho posin davant i que ho vegis com una cosa normal, llavors t’hi esforces”.

Borges és contundent i creu que a Andorra s’hauria de fer com a Suïssa, on els cursos per aprendre la llengua nacional són completament obligatoris. Reconeix que és “un mètode dràstic” però també que “porta solucions”.