FILOSOFIA
Cultura 20/09/2019

Poder sense límits

Plató exposarà la seva visió del poder a través del mite de l’anell de Giges

Miquel àngel Ballester
5 min
Poder Sense límits

Plató va pensar el poder i la tendència humana cap a la injustícia, en el Llibre II de La República, a través del diàleg amb el seu germà Glaucó. D’això en fa aproximadament 2.500 anys, però els arguments que utilitza continuen aportant claus per interpretar el present escenari polític de corrupció i desgovern. Segons Glaucó, la sensació d’impunitat és la principal causa que explica la corrupció política i el mal govern. Els governants incompleixen les lleis quan no se senten observats, quan pensen que la seva conducta delictiva quedarà impune. Plató deixa molt clar a través de Glaucó que l’única raó existent per actuar bé és la por al càstig, perquè la tendència natural és deixar-se corrompre pel poder. La desconfiança de Plató en la capacitat humana per evitar la injustícia el durà a proposar limitar el poder dels governants a través de les lleis. La formulació d’una visió tan negativa del poder té causes biogràfiques: l’experiència d’assistir a la mort injusta del seu mestre Sòcrates, l’home més just d’Atenes, en mans de la democràcia atenenca, i els successius fracassos a l’hora d’implantar el model d’estat ideal que gairebé li costaren la vida i el dugueren a experimentar l’esclavitud.

Plató exposarà la seva visió del poder a través del mite de l’anell de Giges. La llegenda conta que Giges, un pastor lidi, va trobar un anell màgic en un cos sense vida que es trobava dins un cavall de bronze, mentre cercava una ovella que havia caigut a l’interior d’un abisme. L’anell tenia el poder de proporcionar la invisibilitat al seu propietari. Quan el pastor va girar l’anell sobre el seu dit i va descobrir que el feia invisible, va decidir usar aquest gran poder per seduir la reina de Lídia, i, amb la seva ajuda, aconseguir el poder i el regne, després d’assassinar el rei.

El mite de Giges permet extreure un seguit de lliçons polítiques i antropològiques sobre el poder i la naturalesa humana. El mite transmet la idea que el poder corromp i que l’obediència a les lleis es fonamenta en la por al càstig, de manera que sense por no és possible respectar les lleis ni governar de manera justa, ni tampoc mantenir l’ordre social. Plató proporciona un exemple útil per mesurar el valor moral d’una persona que es trobàs en la mateixa situació de disposar d’un poder il·limitat que li permetés actuar sense ser vista. La simple possibilitat d’actuar amb impunitat posa a prova la dignitat, la por a la llibertat i la capacitat de viure en societat. Finalment, sotmetre les accions al tribunal de la pròpia consciència proporcionaria l’autèntic valor moral de les persones.

En un altre passatge de La República, Plató insisteix en la idea que l’home poderós tendeix per naturalesa a ser injust amb els altres, afirmant que fins i tot l’home més just, si tingués un anell d’invisibilitat, acabaria comportant-se de la mateixa manera que un home injust. Es reafirma així en la idea que la bondat s’ha d’imposar a través de les lleis i la por. Si es fan accions bones i justes és principalment per protegir-se de les accions dolentes i injustes dels altres. Es pot arribar a pensar que la vida moral és elegida pels més dèbils. La solució per defensar-se de la deriva autoritària és posar límits legals al poder, establint lleis, normes i altres mecanismes de control. El governant que vol ser bo i just, d’acord amb la visió platònica de la política, ha de fer un esforç per seguir la regla d’or, consistent a “evitar fer als altres allò que no li agradaria que li fessin a ell”, hauria de renunciar a l’egoisme i adoptar una vida moral i virtuosa en benefici de la comunitat. La política sense ètica condueix necessàriament a la corrupció i a la injustícia.

Es pot establir una relació de continuïtat entre el mite de Giges i la novel·la El senyor dels anells de Tolkien. Tolkien comparteix la mateixa preocupació que manifesta Plató pels límits morals de la política, encara que desplaça el centre d’atenció de la política cap a la psicologia, cap a la lluita entre el bé i el mal que es produeix a l’interior de cada persona. Com és sabut, hi ha un anell que controla altres anells i que atorga al seu portador el do de la invisibilitat, així com altres poders complementaris. El mal es reencarna en el posseïdor de l’anell que s’ha d’enfrontar a si mateix per tal de resistir el desig de domini. És interessant conèixer que l’anell no afecta per igual totes les persones. Amb això, Tolkien està dient que hi ha diferents respostes al problema plantejat per Plató, que existeix l’esperança de resistir-se al poder absolut de l’anell, encara que el preu de salvar la comunitat s’aconsegueixi a costa del sacrifici individual. Tolkien mostra a través de la conducta del hòbbit Frodo que es pot usar el poder amb fins justos i morals.

Únicament, els personatges que coneixen els seus límits, que conserven la identitat i la força de voluntat, poden allunyar-se del mal i resistir-se al poder de l’anell. Els personatges que es comporten virtuosament transmeten la lliçó que un gran poder implica una gran responsabilitat.

Plató i Tolkien coincidirien a afirmar que es pot governar aplicant la justícia, però només si els governants elegeixen el camí de la virtut. Tolkien enriqueix literàriament la visió de Plató, mostrant els efectes psicològics de la corrupció en els seus personatges. Tolkien també adverteix que seguir una vida virtuosa implica assumir certs sacrificis, arriscar la vida i tenir el coratge suficient de renunciar al poder. Plató confia el govern de la ciutat a una minoria virtuosa i incorruptible de filòsofs i amants de la saviesa. Era massa d’hora per sospitar que el somni de la raó també produeix monstres i leviatans.

Una part significativa de la classe política actual aspira a la invisibilitat, a actuar sense transparència, a l’ombra del poder, en benefici propi, posant els interessos personals i els del partit per damunt de les lleis i el benestar col·lectiu. El comportament polític immoral té també altres causes estructurals que van més enllà del sentiment d’impunitat.

Els anells que atorguen impunitat i mantenen ocultes les trames de corrupció política també actuen sobre els polítics honrats, impedint que quan arriben al poder tinguin marges per eliminar privilegis o fer polítiques socials i de distribució més equitatives. Els anells són molt diversos i tenen a veure amb la capacitat del poder econòmic per comprar voluntats i oferir protecció i opacitat. El poder dels anells incita els partits a tapar les il·legalitats de manera còmplice, a l’obediència interna. Els anells actuen també a través de l’anonimat de les xarxes socials, tot cercant aliances amb els imperis informatius.

Per actuar bé és necessari aprendre a actuar pel simple desig de justícia, sense esperar res a canvi. En la lluita contra el mal govern i la corrupció cal apostar per l’educació, per ensenyar què és la justícia i el valor de ser just. Cal una vida per aprendre a resistir les temptacions del poder dels anells i els seus aliats.

stats