Una tarda de grans veus per celebrar l'aniversari del Liceu
El teatre recorda els 175 anys de la inauguració a la Rambla amb una gala
BarcelonaEl 175è aniversari del Liceu evoca la inauguració de la nova seu d’una institució que en realitat té 185 anys d’història: la petitesa del Liceu Filodramàtic de Montsió obligava a traslladar-se a un espai més gran, i aquest va ser el solar d’un convent, a la Rambla. El nou Gran Teatre (incendiat dues vegades) s’inaugurava aquest dilluns farà exactament 175 anys. La gala d’aquest diumenge, doncs, commemora l’obertura de la sala, però un dia abans, per la indisponibilitat d’Anna Netrebko de cantar el dia 4, tot i que la soprano va cancel·lar fa un mes la seva actuació. El Liceu se les va haver d’empescar per, tot i mantenir la data, trobar grans noms per omplir una gala venuda a preus exorbitants (333 euros la platea). Preus Netrebko, que no són preus Sondra Radvanovsky, Lisette Oropesa ni Iréne Theorin, tot i que finalment fossin aquestes tres sopranos les anunciades per a un programa que mantenia la mateixa estructura. Primera reflexió: ¿calia dur Netrebko, una soprano que, qualitat indiscutible a banda, ha tingut tan poc pes en la història del Liceu?
La sensació de vertigen creixia quan divendres s’anunciava que Theorin cancel·lava la participació en la gala, així com un tenor tan anodí com Joseph Calleja. Segona reflexió: a la llista de grans noms que, com Theorin i Radvanovsky (certament, molt estimades al Liceu), ¿no caldria haver tingut en compte noms de casa, alguns de projecció internacional com Aragall i Carreras, a més dels qui durant dècades han picat pedra al teatre de la Rambla? Molts d’ells estan retirats o fins i tot amb problemes de salut, però… ¿no s’hauria pogut fer un homenatge a aquestes (i altres) veus que durant tants anys han contribuït a les grans nits i tardes del Liceu? Hauria estat bé tenir-los en compte en una ocasió tan especial, i amb un aforament que incloïa presidents (Aragonès, Batet, Marín), expresidents, l'alcaldessa Colau, exalcaldes, conselleres, consellers i ministres diversos d’administracions públiques. Que sàpiguen que el Liceu, com tot teatre d’òpera, no és un feu de divos i dives, sinó de gent que pica pedra i que s'estima l’ofici i la institució.
Artistes entregats
Finalment, la gala va funcionar perquè els artistes ho van donar tot. Radvanovsky, que va arribar ahir mateix, va signar càtedra com a Lady Macbeth al costat del brillant Ludovic Tézier. La soprano nord-americana va cantar amb partitura –i excel·lentment– la part de Turandot del segon acte de l’òpera pucciniana. Lisette Oropesa, tot i calar lleument el recitatiu, va fer una escena de la bogeria de Lucia di Lammermoor senzillament de somni. I Michael Fabiano va ser un magnífic Calaf, amb el colofó conclusiu del Nessun dorma cantat sobre imatges del Liceu d’abans-d’ahir, d’ahir i d’avui, amb part del personal de la casa mostrant la feina d’equip que exigeix un teatre d’òpera.
Aquesta va ser la part més emotiva d’una gala magistralment conduïda per una batuta que se les sap totes: la d’un Marco Armiliato en estat de gràcia. Sortint del teatre, no podíem contenir l’emoció de saber que si aquest teatre funciona, ha funcionat i funcionarà és perquè hi treballen centenars de persones que, des d’administració fins al fossat d’orquestra, des de tècnics fins a arxivers, s’estimen la casa, perquè la senten seva. Això és el que va salvar aquesta gala i el que farà que el Liceu pugui continuar aixecant el teló durant, com a mínim, 175 anys més. Bon aniversari!
