OPINIÓ

Va ser legal el consell de guerra de Companys?

Entre aquell judici i l'actualitat hi ha certs paral·lelismes 

PEP CRUANYES, HISTORIADOR I ADVOCAT

El Parlament de Catalunya, en un dia memorable, com va dir la presidenta Carme Forcadell, va declarar el 29 de juliol del 2017 la il·legalitat dels tribunals militars que havien actuat a Catalunya durant el franquisme i la nul·litat de totes les resolucions sobre totes les persones que es van veure sotmeses a causes, fos quin fos el resultat de la causa i de què se'ls acusava.

Es va declarar la il·legalitat d'aquells tribunals que es van constituir com a eina de repressió política basant-se en el ban de guerra dels sublevats del 28 de juliol del 36, amb el qual, manu militari, van modificar la legislació per permetre imputar i jutjar per delicte de rebel·lió milers de persones que si havien fet alguna cosa és ser fidels a les institucions catalanes republicanes contra els sublevats que s'alçaren el 19 de juliol. Els militars no podien modificar els procediments judicials penals, ni els delictes, ni atribuir competències als tribunals militars ni prescindir del sistema judicial que tenia la Catalunya autònoma republicana. Només tenien capacitat per fer-ho les Corts i el Parlament de Catalunya.

Ras i curt, era il·legal tot el sistema de repressió política muntat. Tant se val si en els consells de guerra es respectaven els terminis i formalitats d'aquell sistema, cosa que tampoc es feia. Era il·legal perquè es basava en unes normes il·legals. No hi donem més voltes.

El dia que Llarena va atribuir-se la causa contra el govern de Catalunya, Jordi Oliveras, un bon advocat que havia portat consells de guerra i judicis del TOP, em va dir: "Malament. Quan un tribunal en una causa política vol ser formalment garantista és que es vol justificar, i se la carregaran de valent". I ha tornat a ser així.

 

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF