Quan l'art japonès va seduir Europa

Barcelona.El 1867 el príncep Tokugawa Akitake es va traslladar a París per visitar l'Exposició Universal, i un cop va acabar la mostra es va quedar a la capital francesa per formar-se en les arts i les ciències occidentals. Va ser aleshores que va saber que l'aïllament que la seva família -la dinastia Tokugawa- havia imposat al país arribava a la seva fi. Aquesta nissaga havia governat el Japó en els últims 230 anys tancant el país hermèticament de la resta del món. El retrat que li va fer l'artista James Tissot es va convertir en símbol de l'obertura que els Estats Units havien provocat al país nipó el 1854 i és una de les joies de l'exposició Japonisme. La fascinació per l'art japonès , que es pot visitar des d'avui al CaixaForum. El comissari, l'historiador d'art Ricard Bru, ha aconseguit que s'exposi en públic per segona vegada en els últims 25 anys i ha reunit més de 300 obres per explicar com la influència de les arts japoneses es va convertir en un fenomen cultural arreu d'Europa des del 1870 fins a la Guerra Civil. "L'Exposició Universal del 1867 va ser la primera mostra massiva d'art japonès", explica el comissari.

La mostra és la primera que es dedica a l'Estat a aquest fenomen. És fruit de la tesi doctoral del comissari, que ha dut a terme una recerca ingent: les pintures, escultures, objectes decoratius, peces de vestuari, pel·lícules i documents que s'exposen provenen de 108 col·leccionistes públics i privats. Hi ha obres tan conegudes com el retrat que Miró va fer al seu amic Enric Cristòfol Ricart, propietat del MoMA de Nova York, cartells de Toulouse-Lautrec i obres de Manet. En el terreny local, Bru ha reconstruït episodis tan poc coneguts pel gran públic com el saló japonès que els germans Francesc, Josep i Frederic Masriera tenien al seu estudi-taller del carrer Bailèn i el pavelló del Japó de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, on hi havia un retrat fotogràfic de la reina regent Maria Cristina vestida de japonesa. La monarca, a més, va rebre com a regal de la casa imperial japonesa un imponent armari shodhana . Finalment, el comissari també hi ha localitzat algunes de les peces de l'antiga col·lecció Mansana, que va estar formada per 3.000 obres. Amb motiu de la mostra s'han restaurat més de 30 peces.

A Barcelona l'últim quart del segle XIX va haver-hi dos museus d'art japonès al centre de Barcelona i mitja dotzena de botigues a l'entorn del carrer Ferran que venien objectes del país. El 1880 el diplomàtic alemany Richard Lindau va obrir la seva col·lecció al passeig de Gràcia al públic sota el nom de Museo Japonés.

Els vincles entre el Japó i Occident es remunten a les missions jesuítiques i a les relacions comercials dels segles XVI i XVII. Al primer àmbit de la mostra es pot veure una pintura anònima japonesa del 1622, Martiri de Nagasaki , on hi ha representada la crema de missioners jesuïtes, franciscans i dominics al Japó i la clausura del país que va suposar la pujada al poder dels Tokugawa. També hi ha el casc de l'armadura de samurai que el rei Felip III va rebre amb motiu del viatge d'una ambaixada japonesa a Espanya a mitjans del segle XVII.

Una influència renovadora

"Sense el japonisme no es poden entendre l'impressionisme, el postimpressionisme, el simbolisme i l' art noveau ", subratlla Bru sobre l'impacte que l'art japonès va tenir en els artistes europeus. El pioner del japonisme a l'Estat va ser, a través de París, Marià Fortuny, que va copiar alguns dels gravats japonesos de la seva col·lecció. Al començament la influència nipona en els artistes occidentals va ser més aviat mimètica, tot i que es va acabar estenent en totes les arts i en els objectes decoratius i en tots els àmbits de la vida quotidiana. "A la dècada del 1860 la societat europea estava immersa en un canvi constant, les ciutats cada vegada eren més cosmopolites. Quan les fonts d'inspiració semblaven totes esgotades, l'art japonès va renovar l'art europeu de l'època", diu Ricard Bru.

A Catalunya el Modernisme va suposar la cristal·lització de les influències de l'art japonès en tots els àmbits. Els artistes europeus, que sovint van col·leccionar les obres japoneses en què s'inspiraven, van trobar noves temàtiques, noves perspectives i un nou estil, basat en els contorns marcats i les taques de colors plans. Aquest diàleg es pot observar en diverses obres de Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Miquel Utrillo, Pablo Picasso i Isidre Nonell.