A l'Institut Cervantes de Londres no li agraden les xapes 'Llibertat presos polítics'

El responsable del Cervantes lamenta que "s'introdueixin temes polítics en reunions literàries"

El passat febrer, l'escriptor i periodista Michael Eaude, va ser convidat per l'Institut Cervantes de Londres a fer una xerrada sobre l'escriptor madrileny Arturo Barea (1897-1957). Eaude duia a la solapa una xapa que reivindica la llibertat per als presos polítics i, quan va acabar el debat, el director de l'Institut Cervantes, Ignacio Peyró va comentar al públic, segons explica Eaude, que no li agradava que es tractessin qüestions polítiques en reunions literàries. "Em va fer certa gràcia perquè Barea era un socialista d'esquerres que donava suport a l'autodeterminació als anys 30", diu Eaude.

L'escriptor i periodista va creure que el comentari era perquè durant la xerrada s'havia criticat el poc suport que ha tingut l'obra de Barea per part de diferents formacions polítiques, però en privat, el responsable del Cervantes a Londres li va aclarir a Eaude que el que no li agradava era la xapa que portava. A les fotografies que es van fer, la xapa no hi surt perquè o la tapa un micròfon o bé la solapa de la jaqueta d'Eaude. "Peyró em va dir que Barea ho hauria lamentat, no hi ha cap evidència de l'opinió d'Arturo Barea sobre Catalunya, per tant, Peyró no té cap dret ètic a dir això", lamenta Eaude.

Exiliat i oblidat

Barea és un escriptor que va emprendre el camí de l'exili després de la Guerra Civil. Mai va tornar a Espanya ni va poder tornar a veure els seus quatre fills i germans,  i va morir a Londres. Han estat sobretot els escriptors britànics els que han batallat per recuperar la seva obra, 'La forja de un rebelde'. El passat 4 de març, l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va inaugurar una plaça amb el nom de l'escriptor.

Barea va publicar a la Gran Bretanya als anys 40 però a Espanya no es va poder llegir fins després de la mort de Franco. L'escriptor va ser molt crític, per exemple, amb la guerra del Marroc, on el van enviar el 1920. A 'La forja de un rebelde' explica com va ser testimoni de la corrupció i incompetència dels militars i de la carnisseria que va venir després de la derrota de l'Annual el 1921. Quan va arribar a Anglaterra, el març de 1938, Barea va escriure: "Desposseït de tot, amb la vida truncada i sense una perspectiva de futur, ni pàtria, ni casa, ni feina, rendit de cos i d'esperit".

L'escriptor William Chislett explica que quan va arribar a la Gran Bretanya, Barea tenia els nervis tan destrossats que vomitava cada vegada que sonaven les sirenes antiaèries perquè li recordaven els bombardejos de Madrid. En el seu exili a Anglaterra, Barea es va guanyar la vida fent xerrades per a la BBC a l'Amèrica Llatina (no ho podia fer per les emissions destinades a Espanya perquè se'l considerava massa polititzat). L'èxit de les seves locucions era tal que el van enviar a fer una gira el 1956, un any abans de morir, per l'Argentina, Xile i l'Uruguai.

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF