L'escriptora Jèssica Ferrer recull el testimoni de la poesia a Eivissa

EivissaL’eivissenca Jèssica Ferrer Escandell (1993) s’ha convertit aquest mes en la primera escriptora illenca que guanya el premi Francesc Garriga de poesia –convocat per les editorials LaBreu Edicions, Edicions del Buc, AdiA Edicions i Cafè Central per a poetes inèdits– i ho ha aconseguit amb Som aquí, un poemari que presenta dia 13 a Barcelona. Aquest guardó es convoca anualment des del 2016 i les obres guanyadores es publiquen a la col·lecció Francesc Garriga.

Ferrer confessa que gairebé sempre ha gaudit escrivint. “A l’institut ja feia poemes. Era la típica que es presentava als premis de poesia”, diu. En el seu primer llibre reflexiona sobre la identitat. “És un poemari que parla de la terra i de qui l’habita, de feina i d’aliments, dels cicles: com naixem, ens nodrim, creixem, ens relacionam, morim, ens descomponem. I de com des d’aquí tot torna a començar”, descriu. En conversa amb l’ARA Balears, explica el perquè del títol: “‘Som’ pot ser primera persona del singular i del plural, i pot significar romandre o trobar-se en un lloc, o existir. Aquest ‘aquí’, en les tres parts del llibre, és la terra, els corrals i la carn, espais que contenen moltes vivències i idees. El títol, doncs, vol englobar tot això, amb la intenció de veure què és el que passa en aquest ‘aquí’ i entendre quines coses vivim i ens passen per conviure amb nosaltres mateixos, en parella, en societat i amb l’ecosistema”. Apunta que amb aquests poemes intenta comunicar tot un procés de creixement, d’observació de la vida, de la mort i del pas del temps. Declara que, inconscientment, escrivint sobre això està mirant de cercar una identitat. “Les persones que hem nascut i crescut a Eivissa tenim necessitat de trobar aquesta identitat. No ens sentim realment identificats amb cap de les que hi ha al nostre voltant perquè el nostre univers és molt particular”, apunta. Així conclou que hi ha “diferents Eivisses” que coexisteixen però que no es creuen, i aquesta situació li resulta una font d’inspiració per escriure poesia.

Ferrer ha exercit de professora de llengua, cultura i literatura catalanes a la São Paulo, ha traduït el poeta gallec Lois Pereiro i ha estat performer al festival Territori Eivissa. Ara té diferents projectes en marxa, alguns relacionats també amb la poesia.

Llegat i futur

Aquest reconeixement cap a Jèssica Ferrer és la demostració que aquest gènere literari, tot i que continua lluny de ser un fenomen de masses, encara és ben viu a Eivissa, i prova d’això és precisament el relleu generacional que s’està donant a l’illa.

En aquest sentit, la poeta i traductora Nora Albert (1947) celebra que Ferrer rebi aquest premi i que sorgeixin, així, noves veus en l’àmbit literari. El futur el representa Núria Ros (2006), que amb només 16 anys acaba de publicar un poemari.

Albert (pseudònim d’Helena Alvarado i Esteve), també assagista, traductora i crítica literària, destaca que “la poesia mai no ha deixat d’existir”. “Crec que està en un estat de molt bona salut, només cal mirar la quantitat d’editorials que publiquen poesia. Però no dona fruit crematístic, i això probablement vol dir que la poesia és necessària encara ara”, afegeix Albert destaca que es tracta d’un gènere “més portàtil”, ja que pot acompanyar el lector en qualsevol moment. “Pots llegir un sol poema en un moment determinat, no necessites una llarga continuïtat, pots retornar-hi, t’hi pots aturar i rellegir”, diu.

Tant ella com Ferrer coincideixen que s’ha d’apropar d’una altra manera la poesia als estudiants. En aquest sentit, Albert proposa que els autors puguin anar a les aules a mostrar el que fan i recitar els seus textos, perquè, “si no, tot queda en cercles molt reduïts”.

De fet, hi ha qui es descobreix com a poeta durant l’adolescència. És el cas de Núria Ros, qui, amb només 16 anys, concep la poesia com una manera d’expressar els seus sentiments, i, per tant, de fer teràpia amb el seu món interior. Ros va apropar-se a la poesia gràcies a les xarxes socials. “De ben petita, més o menys a vuit anys, escrivia microrelats de terror. Eren treballs de classe. Als 14 vaig començar a llegir molts textos de poesia a Instagram i Internet”, explica. El mes passat va presentar el seu llibre (¿Cómo vivir sin sentir?, Círculo Rojo) a Vila i continua escrivint avui dia. A la seua obra tracta l’amor, el desamor, la societat i experiències personals.

Ja ha començat un nou poemari, de manera que continuarà amb aquest gènere. Quant al seu procés d’escriptura, afirma que s’hi posa “quan ve la inspiració”. “És millor esperar que arribi perquè et surtin millor les idees”, assenyala.

Canal de protesta

Alguns dels poemes de Nora Albert i Jèssica Ferrer tenen un to directament reivindicatiu. En el cas de Ferrer, en són un bon exemple ‘Pedrada i mos de ca’, ‘Espipellar’ o ‘Benirràs’, on escriu: “Llauràreu camps de conreu, els piconàreu i en diguéreu progrés. Mirau aquest estiu: les feixes més fèrtils són aparcaments”.

Nora Albert destaca que “la poesia és un bon mitjà per transmetre algunes de les preocupacions i mancances de la nostra societat”. Prova d’això són els seus poemaris Mots i Brases, Fràgils Naufragis o Tentacles de cel, entre d’altres. És una escriptora feminista i al llarg de la seua tasca com a traductora ha volgut visibilitzar el treball de les dones en el món de la cultura. De fet, ha rebut diferents premis com a poeta i com a traductora. Recentment, el guardó Jordi Domènech de traducció de poesia per l’obra Nits de pau occidental, de l’autora italiana Antonella Anedda.

Aquest dimarts es presenta a Barcelona, i dia 21 de desembre, de la mà de Bernat Joan i Fanny Tur a la Llibreria Mediterrània (Eivissa). Àngels Escandell recitarà el poemari en català i Nora Albert, en italià. A més, Ferrer vol presentar Som aquí a tot el territori català, incloent-hi les quatre illes, i està previst que Ros firmi exemplars del seu llibre el pròxim Sant Jordi a Eivissa.