Crítica de teatre
Cultura 09/03/2022

Desafiament a la psicologia de Lara Díez Quintanilla a la Sala Flyhard

La dramaturga lleidatana signa la potent obra 'El sensespai'

2 min
L'actriu Anna Pérez Moya.

'El sensespai'

Sala Flyhard, fins al 18 d’abril del 2022

Sensespai és el neologisme amb el qual l’actriu, directora i dramaturga Lara Díez Quintanilla va titular el seu treball de final d’estudis com a psicoterapeuta de grups i famílies del Grup Alfa el 2013, i sobre el qual ha aixecat la seva nova obra. Cal tenir-ho en compte, ja que no qualsevol que escriu pot enredar-se en l’univers de la ment. El sensespai és un espai imaginari, un no espai, en paraules de Díez Quintanilla, on es refugia la ment traumatitzada. Un univers sense límits que les paraules, en tant que delimitadores, poden destruir irremissiblement. I El sensespai és un bon text dramàtic formalment proper a altres obres de l'autora com Herència abandonada o La nostra parcel·la, on coincideixen la vocació teatral i els coneixements de psicologia d’aquesta autora que acaba de guanyar el combat de dramatúrgia del Temporada Alta a l'Amèrica Llatina.

És un text amb el valor de mostrar la incertesa en què es mou la psicologia, i fins i tot les seves trampes lingüístiques, que discorre pel diàleg entre una psicòloga i la seva pacient al llarg de tres sessions i amb un sorprenent final. Són una noia jove amb trastorn límit de personalitat i amb un intent de suïcidi i una psicòloga que busseja dins la memòria de la pacient a la recerca de l’origen del trauma. Un diàleg difícil des del començament, perquè la jove Tània rebutja el tractament i es malfia de tot el sistema sanitari. No sabem fins a quin punt el perfil de la Tània respon a un cas que l’autora conegués o si és una creació a partir de casos diferents, però en tot cas és un exemple terrible de com una experiència a la infància pot trasbalsar la vida i la sexualitat de la víctima.

Si l’obra funciona és també per l’estupenda direcció de l’autora i per la frapant interpretació d’Anna Pérez Moya. I no és gens fàcil. Perquè l’estat alterat de la Tània es transmet tant a la gestualitat com a la dicció d’un text prenyat de frases que es trenquen, que funciona a batzegades. Magnífica, aquesta jove actriu a qui serveix com a bon espàrring Montse Morillo (sàpiguen, però, que les actrius canvien segons les dates).

stats