L’Àfrica des de la mirada dels seus creadors: pel·lícules per espolsar-se els estereotips

PalmaDiu Sebastià Ruiz que el Festival d’Altres Cinemes (FAC) és una invitació a “desenfocar” la mirada amb què estam acostumats a observar l’Àfrica. A transformar-la. A deixar en un calaix els estereotips a què solem reduir aquest continent immens i obrir els ulls a altres realitats que també ocorren, més enllà de la pobresa o els conflictes. Ell és doctor en Comunicació de l’Àfrica del Sud i l’encarregat de dissenyar la programació del festival –impulsat per la Direcció General de Cooperació del Govern balear–, que arriba a la segona edició enguany. Després de passar per Eivissa i Menorca, les projeccions –que s’acompanyen de debats– han arribat a Mallorca aquesta setmana. El certamen acaba dissabte amb tres films i un concert al mercat de Pere Garau.

“Quan parlam del continent africà ens referim als genets de l’apocalipsi: la fam, la guerra, la pobresa. I això passa al dia a dia de molts països, però els països són gegants i el continent també ho és”, assenyala Ruiz. “Amb aquest filtre –afegeix– ens estam perdent una riquesa tremenda”. Per fer viatjar el públic a aquestes realitats més polièdriques, es projecten curts i llargmetratges fets per creadors africans. Molts d’ells aborden, efectivament, “altres pandèmies” a què s’enfronten l’Àfrica i el món: les desigualtats, les migracions, el canvi climàtic. “Però els cineastes també mostren com des d’allà s’estan treballant moltes solucions als problemes que tenim a la vella Europa”, remarca el doctor i programador.

Històries i contrastos

Al-Sit, un dels films que tanquen el festival, és un clar exemple de la quantitat de contrastos d’una història recurrent al Sudan. El curtmetratge, de la cineasta Suzannah Mirghani, està ambientat en una aldea en un camp de cotó al Sudan i narrada des de la perspectiva d’una jove, amb la qual els seus pares volen casar un empresari de ciutat. D’una banda, la pel·lícula mostra quelcom pràcticament perdut a l’Occident, que és la riquesa de la vida en comunitat; però, al mateix temps, la cruesa d’una tradició –els matrimonis arreglats– que anul·la l’elecció personal de moltes dones.

“Les llars tradicionals del Sudan no només són l’espai on viu la família, sinó que es converteixen en una microsocietat, en què els nins creixen aprenent de diverses generacions, guiant-se per la saviesa dels grans i, sobretot, de les matriarques, que són figures molt respectades pel seu profund coneixement”, conta Mirghani. La directora mostra com la comunitat “és una arma de doble tall” perquè “la formen persones que es preocupen i es cuiden profundament unes a les altres, però massa protecció és asfixiant i moltes joves es troben incapaces d’exercir la llibertat personal”, exposa.

Les altres dues pel·lícules que tanquen el certamen són Supa Modo (Kenya), que se centra en un poble que, en comunitat, se les enginya per fer realitat el somni d’una nina malalta: rodar una pel·lícula i protagonitzar-la, i La nuit des rois (Burkina Faso), sobre un home que és enviat a una presó ivoriana enmig del bosc, amb la particularitat que està governada pels seus propis presos.

Cinema poc visible

El FAC duu a les Illes creacions que no solen arribar al gran públic “perquè en el cinema internacional, l’africà gairebé no hi té cabuda, arriben amb comptagotes als festivals”, explica Ruiz. Creu que això és pel binomi de la por i el desconeixement. La por dels programadors i sales de cinema perquè pensen “que la gent no vindrà a veure una pel·lícula del Sudan”. I el desconeixement del públic, que “es pensa que tot serà guerra i misèria”. Mirghani ha viscut en primera persona aquestes dificultats. Recorda que es va presentar a centenars de festivals i, “al principi, va ser molt frustrant”. Malgrat que el curt ha estat reconegut i ha guanyat premis, econòmicament ha estat un camí complicat. “Va ser una lluita trobar finançament i la major part de la inversió la vàrem acabar fent jo i la meva família”.

És un certamen petit, però Ruiz assegura que hi ha demanda per part de la societat illenca, perquè el primer any hi va haver sold out en la majoria de projeccions i enguany va pel mateix camí. Per la seva banda, la directora general de Cooperació està convençuda que aquest tipus d’iniciatives contribueixen que es deixi de perpetuar “una mirada colonial cap als països del sud”. Un altre objectiu que es marquen és sensibilitzar la població illenca que “les conductes quotidianes, el consum individual, etc. tenen conseqüències negatives en aquests països empobrits perquè contribueixen a perpetuar esquemes de desigualtat”.

Així mateix, Ruiz afegeix que és encara més important generar ponts i connexions entre continents en un context de moviments migratoris com els de l’actualitat. “Nosaltres podem fer un festival, però si després llegim cada dia titulars com ‘alerta que ve una onada de migrants’, és un altre cop tornar a començar”, planteja. Malgrat tot, té esperança: “Estam deixant una llavor i, potser, qui vingui al festival i després llegeixi el titular el pensarà d’una altra manera”. En les properes edicions, la intenció és abastar el cinema d’altres indrets del món, com ara l’Orient Mitjà, Sud-amèrica i Centreamèrica.