Els jueus refugiats a les Illes que va expulsar el franquisme
Una exposició i una jornada recuperen la memòria dels jueus que varen arribar a Mallorca i Eivissa fugint de l’Holocaust els anys 30 i 40
PalmaEls esporlerins Juan Pérez i Pere Bueno no són historiadors, però sí són grans amants de la cultura jueva. Per això, quan fa tres anys varen saber per la premsa que el grup de memòria històrica d’Esporles havia descobert que hi va haver tres jueus refugiats al poble, de seguida es varen posar a investigar.
El primer que varen trobar és que no n’eren tres, sinó cinc, els refugiats: dues parelles (ells jueus i elles protestants) i un fotògraf. Després, saberen que tots havien arribat el 1938 fent la mateixa ruta: Alemanya-Tànger-Esporles. I, per últim, que tots ells havien rebut una ordre d’expulsió del govern franquista l’any 1940.
Les dues parelles, que eren adinerades, varen poder marxar als Estats Units. En canvi, el fotògraf va ser enviat al camp de concentració de Miranda de Ebro (Burgos) abans de poder marxar a Gal·les, on vivia la seva dona.
Juan i Pere varen poder seguir la seva història gràcies al nom de la botiga de fotografia que va obrir a Esporles.“Investigant, veim que a Gal·les hi ha una tenda de fotografia amb el mateix nom que la de Frischer i hi vàrem enviar una carta per saber si hi havia algun parentesc”, explica Juan. Ella els respongué: “Sí, jo vaig estar casada amb el seu nebot, he portat la seva botiga i el vaig conèixer molt bé, va morir fa 30 anys”.
Viatgen a Gal·les, l’entrevisten, coneixen la vida de Leo i els mostra fotos seves a Alemanya, a Esporles i també a dins del camp de concentració.
Durant els tres anys de cerca, han trobat cinc refugiats més que residien a Palma, dos dels quals també varen passar pel camp de Miranda. “No se sap quants n’hi va haver realment, a les Illes. Hi ha un document, al qual ha accedit el periodista José Miguel López, amb una llista en què consten 37 refugiats. Tot i així, va ser elaborada després de la primera ordre d’expulsió, així que pensam que n’hi havia bastants més”, exposa Pérez.
També és el cas de Leo Frischer, que va marxar d’Alemanya a Tànger amb la seva dona (no jueva), i d’allà ella va marxar a Gal·les i ell vingué a Mallorca.
Expulsats per Franco
Molts jueus arriben a Mallorca uns anys abans que Hitler arribi al poder, però l’onada migratòria s’accentua quan hi accedeix, l’any 1933.
“En aquella època Mallorca ja és un lloc amb un mercat turístic important, i més barat que les grans capitals, i això atreu molts de jueus i també alemanys antifeixistes a emigrar a l’Illa”, explica l’historiador Manu Valentí.
Un altre al·licient és la instauració de la República. “Consideren en aquell moment Espanya com un país més obert, però quan arriben es troben amb una comunitat alemanya que ja ha estat ‘nazificada’ per l’aparell de propaganda de Hitler, que llavors ja feia uns anys que actuava en territori espanyol”, explica l’historiador Manu Valentí.
A més, a Mallorca els refugiats no tenien una xarxa d’ajuda de la comunitat jueva, que sí que existia a Barcelona, on hi havia entitats que feien aquesta feina. “L’Illa era una comunitat molt petita, diversificada i no tan polititzada”, afegeix.
L’arribada de Franco dificulta encara més la vida dels jueus en territori espanyol. El règim va adoptar una posició no bel·ligerant en la Segona Guerra Mundial, però la seva relació amb el Reich era evident. “Encara ara hi ha algunes comunitats jueves que creuen el mite que Franco va ajudar els jueus, i això és una falsetat, producte d’una campanya de màrqueting polític que el govern franqusita va fer després de la guerra per apropar-se als Estats Units”, detalla Valentí.
En aquest sentit, Pérez explica que “tant els refugiats d’Esporles com els de Palma reben una ordre d’expulsió el mateix dia, tot i que els informes policials deien que tenien un bon comportament i que es mostraven ‘afins al nou règim’”. Les ordres diuen que aquestes persones eren “indesitjables per a la ‘nova Espanya’ pel seu origen”.
Exposició i conferències
Amb les troballes de Juan Pérez i Pere Bueno com a base, la Conselleria de Cultura, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha organitzat la jornada ‘El paper del franquisme en l’holocaust: refugiats jueus a Barcelona, Eivissa i Mallorca als anys 30 i 40’, que té lloc avui a Can Oleo. També han preparat una exposició que es podrà visitar fins al 15 d’abril.
A la jornada, hi intervindran la sociòloga i doctora en Història, Marta Simó, que impartirà la conferència ‘Franco i la persecuió dels jueus’; l’historiador Manu Valentí explicarà ‘El mosaic jueu a Barcelona i Mallorca als anys 30’; el periodista José Miguel López exposarà la seva investigació sobre els refugiats jueus a Eivissa; i José Pérez, organitzador de la jornada, parlarà dels refugiats i l’expulsió dels jueus centroeuropeus a Palma i Esporles.
