'Jóvenes altezas': per què l''Élite' sueca de Netflix és millor que l'espanyola

'Jóvenes altezas'

Creada per Lisa Ambjörn, Lars Beckung i Camilla Holter per a Netflix. En emissió a Netflix

La nova temporada d'Élite, la sèrie original de Netflix, s'ha enfilat sense esforços als primers llocs del més vist d'aquesta plataforma. Però qui remeni entre les estrenes d'aquesta última setmana hi trobarà una proposta sueca, Jóvenes altezas, amb força punts de coincidència amb la ficció juvenil espanyola, però també algunes clares diferències. En aquesta sèrie de Lisa Ambjörn, Lars Beckung i Camilla Holter també coincideixen en un mateix institut una colla d'alumnes de l'elit de la societat i un grup d'estudiants de classe obrera que viuen a la zona. Aquí apunten encara més alt, i un dels nous estudiants és ni més ni menys que el fill de la fictícia monarca sueca. I el príncep Wilhelm (Edvin Ryding) no triga a sentir-se atret pel Simon (Omar Rudberg), un dels nois de procedència més humil.

La primera temporada de la sèrie desenvolupa aquesta història d'amor que els protagonistes mantenen en secret fins que algú fa públic un vídeo a les xarxes que els exposa. La Corona no veurà amb bons ulls que Wilhelm mantingui una relació d'aquest tipus... Com Élite, Jóvenes altezas explota l'atractiu melodramàtic de fer conviure, enfrontar-se i enamorar-se diferents membres de dos grups de joves separats per un abisme de classe. Però, lluny del glamur i l'estilització del jovent de la sèrie espanyola, aquí es manté la vocació de representar els personatges i les seves relacions des de cert realisme. Malgrat que alguns pertanyin als cercles més privilegiats de la societat, els personatges de Jóvenes altezas no semblen escapats d'una revista de moda sinó nois i noies perfectament creïbles en el seu aspecte postadolescent. Wilhem té la cara plena de grans com qualsevol altre jove de la seva edat i la Felice (Nikita Uggla), la noia més popular i desitjada de l'institut, es distancia de la imatge canònica de dona sueca en més d'un aspecte.

Perquè Jóvenes altezas té molta cura d'un dels elements clau de qualsevol sèrie juvenil, la diversitat. El Simon i els seus parents encarnen una de tantes famílies d'origen llatinoamericà que ja porten més d'una generació instal·lades al país escandinau. Però la ficció també incorpora un altre element cada cop més habitual en les ficcions televisives: un personatge neurodivergent. Aquí és la Sara (Frida Argento), la germana del Simon, que té trastorn de l'espectre autista i trastorn del dèficit d'atenció i hiperactivitat. El fet de presentar les dues neurodivergències plegades, com sol passar sovint en el món real, denota cert coneixement del tema i la voluntat dels guionistes de no reduir el personatge a una mera encarnació estereotipada de l'Asperger. La Sara mostra trets típics de l'espectre autista (la hipersensibilitat amb els animals, la dificultat per perdonar a qui li ha fet mal perquè sent el dolor més profund que la resta, la franquesa exagerada...), però la sèrie no la tracta en cap moment amb paternalisme i la presenta com algú que també comet errors morals.

Això sí, és una altra ficció televisiva d'allò més indulgent amb la monarquia. A Jóvenes altezas la crítica al privilegi dels aristòcrates és més aviat tímida, i resulta estrany que l'antagonista, l'August (Malte Gårdinger), encarni una paradoxa en la qual no s'aprofundeix prou: la persona més obsessionada amb l'estatus és just el que no el té garantit. Però s'agraeix que la sèrie al final opti per una resolució prou versemblant i poc de conte de fades pel que fa a la relació central.