Mor als 102 anys Josep Sala, supervivent dels camps de concentració franquistes

Barcelona"Des que em vaig jubilar fa 35 anys, cada nit somio amb la guerra, perquè vaig veure molts desastres. Jo només demano que no passi mai més la salvatjada de la Guerra Civil", deia el juny del 2019 Josep Sala, en una entrevista a Els matins de TV3. Nascut al Raval de Barcelona el 1919, Sala va ser un soldat republicà i era l'últim supervivent del camp de concentració franquista de San Marcos, a la ciutat de Lleó. Sala ha mort aquest dilluns als 102 anys. De petit, la seva família tenia una farmàcia al carrer Hospital, on ell treballava quan l'exèrcit republicà el va mobilitzar. Tenia 18 anys. Va formar part de la Lleva del Biberó i va lluitar a la riba del Segre i a la Batalla de l'Ebre fins que l'exèrcit franquista el va capturar, poc després d'haver complert 19 anys.

Sala va passar per un camp de concentració de Saragossa i després va ser traslladat als camps de Santa Ana i San Marcos, a la ciutat de Lleó. La seva història va quedar reflectida al llibre Los campos de concentración de Franco. Sentimiento, torturas y muerte tras las alambradas (Penguin Random House), de Carlos Hernández, una de les primeres investigacions que posen sobre la taula algunes de les xifres dels camps. Hernández ha documentat que als camps franquistes hi van passar entre 700.000 i un milió de presoners, i que el nombre de víctimes directes supera les 10.000.

"Somiava truites perquè feia anys que no en menjava"

Sala tenia una memòria excepcional i recordava amb tota mena de detalls la seva experiència als camps, on va estar quatre mesos. "Quan vaig arribar em van fer treure la roba. Els calçotets no van caure a terra, de tantes puces i polls van quedar drets com un cartró-pedra. Feia quatre mesos que no em canviava de roba", explicava Sala. "Tots passàvem gana. Ens donaven un cullerot de patata cada dia. Jo somiava truites o un ou ferrat, perquè feia anys que no n'havia menjat", deia. Després de ser alliberat, va ser obligat a formar part d'una brigada de fortificació de l'exèrcit nacional amb la qual va viatjar per Espanya. El van enviar al nord d'Àfrica, on va estar durant quatre anys. "Un dia un comandant ens va fer un sermó. Ens va dir: «Cuidadín, cuidadín, que habéis salido del infierno pero podéis volver. Olvidadlo todo»", explicava Sala.

El 1944 va poder tornar a casa i a partir d'aleshores va començar a treballar en una farmàcia del Raval. No la va deixar fins al 1984, quan es va jubilar. Just fa cinc mesos, Sala va poder assistir a l'homenatge als presoners del camp de concentració de San Marcos, que Franco va convertir en un Parador i que ara segueix funcionant com a tal. "Soc l'últim supervivent d'aquest camp", va destacar Sala durant l'acte. Es va mostrar "emocionat" i "agraït" i va subratllar que "una Guerra Civil és el pitjor que li pot passar a un país".