Jaume Plensa crea un “espai sagrat” a Michigan

BarcelonaLa història d’Utopia va començar fa més de quatre anys. L’antic director del parc d’escultures i jardins Frederik Meijer de Grand Rapids (Michigan) –que és un jardí botànic i a la vegada acull una col·lecció de 200 escultures– va citar Jaume Plensa a Nova York. Va ser una jornada fructífera: van visitar una exposició de Miquel Àngel al Metropolitan i el nord-americà va portar el català al taller dels arquitectes Tod Williams i Billie Tsien. Davant de la maqueta del nou pavelló que estaven dissenyant per al centre, van proposar a Plensa de crear una obra específica per a l’entrada del parc. Des de llavors han estat anys de picar i picar pedra, literalment: durant dos anys els col·laboradors de Plensa han estat esculpint una obra que ha requerit 400 tones de marbre blanc, de les quals 100 s’han perdut treballant-hi. 

L’obra que dilluns inaugura Jaume Plensa a l’estat dels Grans Llacs és monumental, ocupa tota una sala i està formada per quatre murs de 26 metres de llarg per 6,5 d’alt. És la peça més gran que l’artista ha signat mai en pedra. A cada paret s’hi poden veure els relleus de les cares de quatre noies de diferents orígens: la Marianna és de Catalunya, la Laura és d’origen xinès, la Wilsis és de la República Dominicana i la Julia és del País Basc (i és el mateix rostre de l’escultura de la plaça Colón de Madrid). “És un petit inventari, com faig amb els diferents alfabets. Intento representar diferents comunitats de tot el món”, diu l’artista. El fet que el rostre estigui estirat –com és habitual en l’obra de Plensa, però en aquest cas en horitzontal i no en vertical, com en els seus populars caps– dona certa sensació de paisatge, de manera que dialoga amb l’interior del parc, en conjugar art i naturalesa. “Fusiona el cos i la natura, i també funciona molt bé com a espai de distribució del museu –diu l’artista–. És un espai de silenci i de meditació”.

Com el títol indica, Utopia vol representar “el somni extraordinari que la humanitat ens abraci i crei l’espai on puguem compartir les coses”. “És el vell somni de poder estar junts d’una manera civilitzada, perquè sembla que sigui molt difícil això de crear espais de llibertat i llocs on poder compartir els somnis de tothom”, explica. Aquesta és la utopia impossible que, malgrat tot, s’ha de seguir buscant: “És una direcció a la qual a vegades ens costa arribar, perquè som imperfectes. Però és important que ens posem fites altes, perquè almenys arribarem a la meitat, però si és més baixeta no arribarem ni a la quarta part”. L’artista també hi veu un missatge religiós: “Crea com un espai sagrat, enmig d’aquests quatre caps que ens representen a tots”.   

Utopia té a veure amb una obra anterior de Plensa, del 2018, un relleu de 14 metres d’altura titulat Silenci que es troba a l’interior de la Fundació María Cristina Masaveu Peterson de Madrid. “Aquesta experiència em va fer entendre que en el projecte de Grand Rapids seria bo insistir en el relleu, que s’està perdent, com un homenatge a l’escultura en si”, diu.

Una feina d’enginyeria

A més d’una obra artística, la peça és una fita d’enginyeria. Els col·laboradors de Plensa van buscar arreu del món aquest marbre blanc tan pur, pràcticament sense veta. “És molt cristal·lí, recorda l’alabastre, que treballo molt. Té una llum pròpia molt interessant”, afirma. Els picapedrers i un marxant de pedres italià que col·laboren amb el taller de Plensa van trobar-lo al Vietnam, i van estar dos mesos triant els blocs de la pedrera fins que van tenir els que els calien. Van enviar-los cap aquí en 23 contenidors de vaixell. Van esculpir-los durant dos anys a l'empresa Granits Barbany, de Llinàs del Vallès, uns picapedrers que també treballen en obres com la Sagrada Família. I després van ser tres mesos de muntatge a Michigan. “Sempre busco artesans extraordinaris, crec que és molt important la gent que treballa resines, metalls, pedres, fustes, i amb en Jordi Barbany hem trobat un equipàs. Crec que aquesta peça n’és un exemple, ha sigut una gran aventura per a tots”.

Jaume Plensa acaba d’inaugurar un cap de 22 metres a Nova Jersey i una exposició a la Galeria Lelong. Però no s’acaba la seva feina als Estats Units: després de Michigan viatjarà a Los Angeles per visitar una de les peces instal·lades durant la pandèmia. També en té a San Diego i a Toronto, que encara no ha pogut veure. El bloqueig per la pandèmia ha endarrerit tots els projectes, però ara, a més, s’hi afegeixen els problemes de subministrament de materials.