PalmaQuè fan les Lleis Palatines de Jaume III de Mallorca a la Biblioteca Reial Albert I de Brussel·les? I un políptic del Mestre de Castellitx, de fa sis-cents anys, als Museus Reials de Belles Arts de la mateixa ciutat? Com és que dos dels més famosos detectius, Hèrcules Poirot i el Maigret del belga Simenon, estan relacionats amb Mallorca? Aquests són només alguns dels vincles, prou abundants, entre les Illes Balears i aquell petit país, cor de la Unió Europea, que aquest dimecres, dia 21, celebra la seva festa nacional.
Segons el doctor en Història Guillem Morro, al darrer quart del segle XIII ja consta la navegació comercial de Mallorca cap al que ara és Bèlgica. Els medievalistes Jordi Maíz i Lluís Tudela recullen que el 1321, ara fa just 700 anys, “salpava un important comboi de galeres rumb a Flandes”, entre les quals n’hi havia una que era propietat del rei Sanç, “per comprar mercaderies que serien venudes a Mallorca”. L’historiador Miquel Àngel Casasnovas esmenta la ruta de Bruges i les exportacions a Flandes a l’Edat Mitjana.
Morro afegeix que el 1343 Jaume Ferrer –potser el mateix que explorà la costa africana i amb estàtua a la plaça Drassanes de Palma– “partia, amb la seva coca [un tipus de vaixell] carregada de mercaderies, cap a Flandes”, i el 1352 hi consten tres viatges més.
El 1389 es va crear “una línia regular a Flandes” a càrrec de mercaders catalans i mallorquins constituïda en “monopoli temporal”. Del 1403 al 1438 es comptabilitzen 72 trajectes: 72 de Mallorca a Flandes i 16 de Flandes a Mallorca.
El còdex en llatí de les Lleis Palatines de Jaume III que es conserva a Brussel·les, segons l’historiador i bibliotecari Llorenç Pérez, fou un regal del monarca mallorquí al seu homòleg francès del moment, Felip VI, amb motiu d’un conveni entre tots dos. Aquest el llegà al seu successor, Joan II, i aquest, al seu fill petit, Felip l’Atrevit, duc de Borgonya: amb aquesta regió de França i amb els territoris flamencs per matrimoni, ell i els seus descendents (coneguts per malnoms també imponents: Joan Sense Por i Carles el Temerari) es convertiren, tot i només ser ducs, en els sobirans més rics i cultes d’Europa. I de fet, independents, fins al punt d’aliar-se amb els anglesos a la guerra dels Cent Anys contra els seus cosins de París.
Les Lleis Palatines, afegeix Pérez, eren el 1609, “no se sap per quines vicissituds”, en mans dels jesuïtes. Un d’ells, Andrés Scottus, se les endugué a la seu de l’ordre a Anvers i en notificà l’existència al també jesuïta Andreu Moragues, de Mallorca, on no n’existia cap exemplar. Quan el 1991 l’editor José J. de Olañeta les va publicar en facsímil, amb la seva traducció i estudi, va haver de fer servir el que ara es conserva a la Biblioteca Reial de la capital belga.
El belga més poderós
Als Museus –també dits Reials– de Belles Arts de la mateixa ciutat s’exhibeix un políptic –una taula amb imatges diverses plegades– del ‘Mester van Castellig’, “actiu a Mallorca cap al 1420”, segons informa la seva placa; és a dir, del Mestre de Castellitx. Són efígies estilitzades de la Mare de Déu, sant Miquel i santa Úrsula, més una Anunciació i un Calvari, en colors daurats i vermellosos. A saber com va anar a parar allà, on li fan companyia els grans primitius flamencs com Van der Weyden i Van der Goes.
El que fou conegut com Països Baixos, o Flandes, per una de les seves províncies, passà a ser part de l’herència de la dinastia Habsburg amb el matrimoni de Maria, filla del duc de Borgonya Carles el Temerari, amb l’emperador alemany Maximilià: era el que quedava de l’antiga sobirania, ja que la part borgonyona se l’havien annexionada els francesos. Tot i que els seus dominis arribaren a ser immensos en afegir-ne l’herència hispànica –amb les seves colònies–, per al seu net Carles –el nostre Carles I, que visità Mallorca el 1541– eren la nineta dels seus ulls: ell mateix hi havia nascut, a Gant, així que el podríem considerar el belga més poderós de la Història.
Aquell territori, que correspon al que ara és Bèlgica, Luxemburg, el que diem Holanda –ja que oficialment es denomina Països Baixos– i una part de França, fou un maldecap incessant per als seus successors: una sagnia d’homes i doblers. El Nord calvinista se separà com a Províncies Unides i el Sud catòlic, en virtut del tractat d’Utrecht, fou cedit el 1713 a l’arxiduc Carles, candidat frustrat a la corona espanyola. Així que, al llarg de dos segles, balears i belgues compartiren els mateixos monarques.
A De Gaulle se li atribueix la dita que Bèlgica és “un país inventat pels anglesos per fer emprenyar els francesos”. Té una part de veritat. S’independitzà de la resta del Països Baixos dins l’onada de revolucions liberals del 1830, recuperà el nom de Bèlgica del temps dels romans –“De tots els pobles de la Gàl·lia, els belgues són els més valents”, afirmava Juli Cèsar– i va triar com a rei Leopold I, oncle de la poderosa Victòria de la Gran Bretanya. A la pel·lícula de Dany Boon del 2010 Res a declarar, que justament parodia la rivalitat entre els uns i els altres en suprimir-se la frontera per la unificació europea, el duaner belga demana al seu fill, convenientment alliçonat: “Quina va ser l’estupidesa més grossa que va cometre Leopold I?”. I aquest respon, automàticament: “Casar-se amb una francesa”, la filla del monarca veí Lluís Felip. Els francesos fan servir els acudits de belgues com els espanyols els de Lepe, la qual cosa, òbviament, no resulta del gust dels belgues.
Se sol dir que el rei és l’únic belga. La resta són flamencs o valons, les dues comunitats lingüístiques que hi conviuen amb certa dificultat. Tanta, que el país ha arribat al rècord dels 650 dies sense govern per la complexitat de posar d’acord els partits, entre els quals hi ha els independentistes flamencs.
Els prínceps i l’enginyer
Si bé el primer i el tercer rei dels belgues –Albert I, heroi de la I Guerra Mundial– gaudeixen de bona fama, no podem dir el mateix del segon i el quart: Leopold II, genocida del Congo –la seva possessió personal–, i Leopold III, forçat a abdicar i a exiliar-se a Suïssa per la seva actitud ambigua amb els nazis. Els seus fills i successius monarques, Balduí I i Albert II –pare de l’actual, Felip–, visitaren Mallorca, com recull el periodista Matías Vallés. Els llavors prínceps de Lieja Albert i Paola passaren la seva lluna de mel el 1959 a Formentor –un mes– i els agradà tant que quedaren un altre mes a un xalet: ella “encalçava cabres pels esquerps pendissos i menjà gelats” a la plaça Major de Palma, i ell “sobrevolà l’illa en hidroavió”. Tornaren per celebrar les noces d’argent a l’hotel Son Vida, i el 2000 com a hostes dels reis d’Espanya. Balduí i la seva dona, Fabiola, “es desplaçaren en diverses ocasions a Mallorca per compartir una jornada a Marivent”. En alguna d’aquestes visites, només tres hores, “el temps precís per berenar”.
La capital belga, Brussel·les, és la seu de les principals institucions de la Unió Europea. Un dels seus primers comissaris per Espanya a ingressar-hi, el 1986, fou l’eivissenc Abel Matutes. Un belga, Charles Michel, és el president del Consell Europeu, el més semblant al seu cap d’estat. A Brussel·les es troba també l’única delegació que el Govern balear ha obert a l’exterior, ubicada a l’avinguda de les Arts. I a Brussel·les, com és ben conegut, resideix fa tres anys el raper de sa Pobla Josep Miquel Arenas Valtònyc, pendent de la seva possible extradició a Espanya per una condemna de tres anys i mig de presó del 2017 per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces a les seves cançons.
Tot i que nascut a Amsterdam, l’enginyer Paul Bouvy (1807-1868) va combatre per la independència de Bèlgica, relata l’historiador de la ciència Francesc Bujosa. El 1835 es va establir a Mallorca, contractat per dirigir una mina de lignit a Binissalem. Dos anys més tard “va creure que havia trobat” a aquesta localitat “una mina de carbó de gran qualitat”, si bé resultà que també era lignit, “la qual cosa va fer ruïnosa la inversió”.
Canalització de l’aigua potable
El 1847, Bouvy i el geòleg francès Paulin Vernière “emprengueren la dessecació del Prat de Sant Jordi”, al terme municipal de Palma, que “era un focus de paludisme”, per la qual cosa “va constituir una societat i el primer molí de vent destinat a la pujada d’aigua”. Animats per l’èxit de l’empresa, tots dos “sol·licitaren la dessecació dels terrenys de l’Albufera d’Alcúdia”, afegeix Bujosa, si bé “no aconseguiren el permís” –afortunadament. Bouvy fou també “impulsor de la canalització de les aigües potables de Palma i de la introducció del ferrocarril a Mallorca” i fundador del primer Ateneu Balear (1862-1873). Té un carrer dedicat a Sant Jordi.
Els artistes belgues que han residit o resideixen a les Balears també integren un capítol significatiu: William Degouve de Nuncques, que va viure i pintar a Mallorca entre el 1900 i el 1902; la pintora Theresia Malaise a Menorca; el dibuixant Jean-Claude Englebert Eka a Eivissa i Formentera, i l’arquitecte Philippe Rotthier, establert a Eivissa. Són altres baules d’aquesta vinculació marcada, i potser no gaire coneguda, entre Bèlgica i les Illes.
Poirot a Formentor i Tintin a la Lluna
El prolífic mestre belga de la novel·la policíaca Georges Simenon, creador de l’inspector Maigret, visità Mallorca el 1969, narra Matías Vallés, per recollir el premi Dag Hammarskjöld: “Demostrà a Palma que duia la comptabilitat exacta de la seva producció”, 201 novel·les, i s’allotjà al desaparegut hotel Mediterráneo. El 2018, la professora de la Universitat de les Illes Balears Carlota Vicens dedicà a La literatura francesa noir i Georges Simenon la conferència inaugural del festival Febrer Negre, organitzat per la llibreria Embat de Palma. Si bé de ficció, el detectiu belga Hèrcules Poirot –creació d’Agatha Christie, estiuejant a Pollença– també està vinculat a Mallorca, ja que Peter Ustinov, un habitual de Formentor, l’encarnà a la pel·lícula del 1982 Mort sota el sol, de Guy Hamilton –qui es va retirar a l’illa–, que es va rodar a Raixa, Peguera, la Dragonera i el mateix Formentor.
De Tintín, el personatge mític del belga Hergé, sortiren el 2020 dos dels seus àlbums en dialecte mallorquí: Objectiu: sa Lluna i Hem caminat damunt sa Lluna, col·laboració del segell Zephyrum amb la Fundació Jaume III. La web de l’editorial aclareix que la publicació és “en aquesta varietat lingüística del català, parlada a l’illa de Mallorca i a altres illes de l’Arxipèlag balear”.
