Misc 01/02/2020

Els intrapaisatges lluminosos i matèrics de Juana Francés

La Galeria Mayoral organitza la primera exposició de l’artista a Barcelona

i
Antoni Ribas Tur
2 min
Com la terra, núm. 51, de Juana Francés,

BarcelonaLa feina que fan a la Galeria Mayoral amb l’art espanyol de postguerra és cada vegada més intensiva: en lloc de tornar a exposar els artistes més coneguts, com Antoni Tàpies, Antonio Saura i Manolo Millares, dediquen a la pintora valenciana Juana Francés (Alacant, 1924 - Madrid, 1990) la primera exposició a Barcelona. Francés va caure en l’oblit durant els anys de la Transició, tot i que va ser l’única fundadora del col·lectiu El Paso. Pot semblar paradoxal que una galeria organitzi una exposició de Francés: hi ha poca obra seva al mercat, perquè va donar bona part del seu llegat al Museu d’Art Contemporani d’Alacant, a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i al Museu Pablo Serrano, amb qui va estar casada. Precisament les 14 obres exposades a la Mayoral tret d’una provenen d’aquestes institucions i col·leccions privades i només n’hi ha una a la venda, Com terra núm. 51, per 25.000 euros.

La mostra, titulada Juana Francés: L’informalisme també era dona està centrada en els anys informalistes de l’artista, entre el 1957 i el 1962. Com va dir el crític José María Moreno Galván, aquestes pintures són “intrapaisatges”. “És un terme molt revelador per definir la pintura de Francés d’aquell moment -explica el comissari de la mostra, Tomàs Llorens-. Antoni Tàpies i Antonio Saura tenen una vocació heroica, explosiva, sobrehumana, mentre que els paisatges de Francés s’associen a una actitud més contemplativa. La llum té una importància molt especial en aquestes obres. Són paisatges de llum”. Un altre aspecte d’aquestes pintures és que representen la recerca de llibertat de l’artista, ja que els paisatges són des del Romanticisme un espai de llibertat.

Per a Llorens, l’oblit de Francés té molt a veure -com el d’altres dones artistes de l’expressionisme abstracte nord-americà-“amb la seva condició de dona”. “Creiem que és una artista de talent, que va quedar totalment arraconada a la història i que s’havia de recuperar -diu el director de la galeria, Jordi Mayoral-. Creiem que no és un cas aïllat, sinó que forma part d’una tendència a nivell internacional en la qual les dones han quedat menystingudes”. Precisament, com diu Agustín Pérez Rubio en una conversa amb el director de la Fundació Antoni Tàpies, Carles Guerra, recollida al catàleg de la mostra, Francés és una artista “totalment infravalorada en el seu context”, tot i haver exposat a la Biennal de Venècia, la Tate i el Guggenheim de Nova York. “És insuportable per al propi món de l’art, perquè qui pot saber que aquest treball és d’una dona, veient-ne el resultat estètic?”, afirma Carles Guerra.

Juana Francés va començar la seva formació a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, on va ser més pròxima al sector modernitzant de la institució. “Va ser la més brillant i la més reconeguda durant l’etapa de la formació, i va començar a exposar a les biennals hispanoamericanes”, diu Llorens. Després d’una primera etapa “en una línia noucentista”, a mitjans dels anys 50 va fer un gir i es va identificar amb els moviments internacionals d’avantguarda. La seva relació amb El Paso va ser breu, ja que ella, Pablo Serrano i Manuel Rivera en van ser expulsats el 1958.

stats