Publicitat
Publicitat

Les intencions i la realitat al festival Grec 2013

Clàssics, sí.El Grec sempre ha estat un festival atípic en relació als més importants del món perquè se celebra en una gran ciutat i amb la vocació d'adreçar-se a un públic ampli. Per això cada director ha fet sempre unes declaracions d'intencions que acaben trontollant. Ramón Simó va fer-ne una de noticiable: prou clàssics. Ja es veia, però, que era una idea que tindria excepcions perquè els clàssics, com a clàssics, són revisitats constantment amb les eines i l'imaginari dels artistes contemporanis. Les dues grans produccions estrangeres del Grec 2013 són d'aquesta família. Unes Tres germanes robòtiques del Japó i un moderníssim muntatge de tragèdies de Shakespeare amb Tonnelgroep, una companyia avantguardista del teatre holandès, nascuda el 1987 i que no havia vingut mai a Barcelona.

La inauguració. El tret de sortida sempre ha sigut important. I moltes vegades polèmic. Simó va sobre segur. Per ell i per la regidoria de Cultura. Un muntatge de circ, amable i, de ben segur, vistós, deixa bon gust de boca. El risc ve després.

Els espais. Un altra idea de Simó era concentrar l'activitat a la muntanya de Montjuïc, i el cert és que, en aquesta edició, el Grec s'escampa per la ciutat com en altres temps. Poliorama, Romea, Sala Beckett i un gran nombre de petites sales per al Mini Grec. Els festivals més interessants solen descobrir o utilitzar espais no convencionals. A Barcelona això ha esta sempre molt difícil, entre altres coses pels problemes amb els veïns -recordem les activitats a l'umbracle del Parc de la Ciutadella o a la plaça del Rei-. I ens preguntem: i la Biblioteca de Catalunya? Programa un espectacle de festival, 28 i mig , que el Grec ha deixat perdre. La història és llarga, però el fet és que s'han despistat. Les carpes de l'any passat han desaparegut. No van ser cap èxit. El Hub va ser un fracàs. El pressupost ha fet la resta.

La programació. Teatre, dansa, circ, música, Més Grec, Mini Grec. De tot i més. Sobre el paper, projectes amb interès -no sé si gaire populars- amb una aposta clara per les formes teatrals més contemporànies, amb diverses companyies locals, com la d'Ernesto Collado, la Sociedad Doctor Alonso o Agrupación Señor Serrano, en altres temps habituals dels Radicals del Lliure o del TNT del CAET.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF