Història
Cultura 25/08/2020

26. Els informes i les llistes dels germans Sequerra a Barcelona

Capítol 26 de la sèrie 'Informes dels contraespies francesos a Barcelona'

Xavier Juncosa
2 min
Façana de l'edifici que ara és de Telefònica al Portal de l'Àngel

BarcelonaTal com hem vist al llarg d’aquesta sèrie sobre l’activitat del contraespionatge francès a Barcelona entre el 1943 i el 1945, el principal objectiu dels seus informes eren els serveis d’intel·ligència i espionatge de les forces de l’Eix establerts a la Ciutat Comtal. De tant en tant, però, també van col·laborar amb altres grups al servei dels aliats. És el cas que ens ocupa avui dels germans Sequerra.

Els germans Manuel i Samuel Sequerra, portuguesos que van establir-se a Barcelona, van encapçalar la delegació de l’American Jewish Joint Distribution Committee, que tenia per missió donar cobertura als ciutadans jueus que, fugint dels nazis, travessaven la frontera francesa clandestinament a través de passadors amb la intenció d’arribar, des de Barcelona, a terres americanes o nord-africanes. La seu de la seva missió era a l’Hotel Bristol (Portal de l’Àngel, 42) amb no poques topades amb la policia i els serveis d’intel·ligència franquista.

La historiografia catalana ha dedicat en els últims anys diverses investigacions acadèmiques als Sequerra i fins i tot se’ls han dedicat documentals televisius. Però en els arxius de Vincennes s’hi conserven una desena llarga d’informes que aporten algunes novetats. Per exemple, se’ns diu quin era l’àlies de Samuel Sequerra a Barcelona d’acord amb el contraespionatge francès (Pierre le Fou), es transcriuen informes –que el mateix Samuel Sequerra firmava– sobre l’estructura i els membres dels serveis d’intel·ligència alemanys a Barcelona i, finalment, s’adjunten llistes amb els noms dels jueus que va protegir.

En un dels informes firmats per Pierre le Fou per al contraespionatge francès, Sequerra descriu minuciosament una organització composta d’elements de la Gestapo i la seva activitat coordinada amb el consolat del Reich a Barcelona. En un altre informe descriu els llocs de pas fronterers, les filières, que utilitzen els seus passadors, des de Les fins a Portbou. En un tercer informe explica la trobada que Sequerra va tenir amb un passador fidel que estava disposat a descriure els itineraris clandestins utilitzats pels agents alemanys després de l’alliberament de França, “cosa que ens permetria –escriu Sequerra–, atrapar-los mentre els utilitzessin”. En un quart informe, Sequerra assegura haver contactat, tant a Barcelona com a Madrid, amb antics agents de la Gestapo que li demanaven ser redimits a canvi de passar tota mena d’informacions de què disposaven; en aquest cas, proposa Sequerra: “Podríem fer-los servir com a agents infiltrats [anomenats agents W] i treure’n tot el suc; sense perdonar-los, esclar, ja que després haurien de passar per les mans de la justícia”. I Sequerra esmenta el cas de l’agent vichyssoise Arnús de Ferrer, agent W ben entrat l’any 1945. Però el més interessant i innovador dels informes de Sequerra per al contraespionatge francès a Barcelona són les llistes, llarguíssimes llistes, on s’expliciten els noms, la procedència, la data i el lloc de naixement de centenars i centenars de jueus a qui la seva organització va ajudar al seu pas per Barcelona.

I al capítol 27: "La Brigada Estadística Interior de Manuel Chamorro Cuervas-Mons"

stats