Ser 'influencer', una drecera per treballar d'actor

La tendència de la indústria audiovisual a fitxar estrelles de les xarxes irrita els intèrprets professionals

Valentina Neira
4 min
Mario Ríos interpreta en Patrick a l'última temporada d''Élite'

BarcelonaCada cop més veiem com persones amb certa popularitat en l’àmbit digital fan el salt a grans produccions per donar vida a personatges tant en pel·lícules com en sèries. És el cas de Manu Ríos, a la sèrie Élite; Álvaro Mel, a La Otra Mirada o Marià Casals, a la pel·lícula A través de mi ventana. Sembla que hi comença a haver un canvi en els criteris de selecció dels repartiments de les produccions, en què tenir seguidors a les xarxes socials és un punt que juga molt a favor.

En part, el valor d’un actor és la capacitat de reclam que té de l’audiència. La cotització de la reputació ja era una pràctica habitual al sector però les xarxes socials, i especialment Instagram, s’han convertit en els grans aparadors contemporanis de cares, cossos i productes, de manera que les empreses audiovisuals estan aprofitant aquesta tirada. Al capdavall, és ben fàcil viralitzar qualsevol contingut si tens prou seguidors. N’és un exemple la pel·lícula Verónica, que va ser tendència a xarxes només perquè Dwayne Johnson va comentar que la volia veure. L’actor, amb 15,2 milions de seguidors, va repiular una imatge de la pel·lícula amb el comentari “Bé, he canviat els plans habituals de la nit de dissabte de tequila i documentals per… això. Friso per passar-ho malament. Algú més ja l’ha vist?”, i gràcies a la distribució global que permet Netflix va suposar una promoció especial per a la pel·lícula, que va triomfar molt més a nivell internacional que no pas a Espanya.

Aquest és un dels motius principals que als càstings tinguin tan en compte el prestigi digital. Existeixen diversitat d’eines que calculen la capacitat d'influència dels usuaris, basant-se en el nombre de seguidors i l'engagement, entès com el compromís dels seguidors amb aquesta persona, que es manifesta amb likes, comentaris, comparticions o visites al perfil. Segons el productor de televisió Sergi Nadal, “és un mercat que les productores hem d’explotar; és bastant directa la relació entre el nombre de seguidors que tens i com ets de famós o ho pots arribar a ser. En funció del càsting i del contingut audiovisual que s’estigui preparant es té en compte que els actors siguin més o menys famosos, però a la majoria de la indústria sens dubte ens interessa que qui vingui tingui com més seguidors millor”. 

Les produccions audiovisuals veuen l’oportunitat d’aprofitar l’abast digital dels perfils reputats per dinamitzar els seus productes. Perquè, com diu Nadal, les productores guanyen visualitzacions: “Si la persona que posa «no us perdeu l’estrena de la meva nova sèrie» té 100.000 seguidors o en té 12 milions, la cosa canvia moltíssim”. Per la seva banda, als influencers els interessa sortir en pel·lícules per obtenir més visibilitat i ampliar el seu espectre de seguidors, i d’aquesta manera la seva reputació augmenta i la cotització per cada publicació també. S’estableix una relació win-win entre les productores i els perfils populars.

L'ordre dels factors

No fa tant temps, els èxits professionals o la pertinença a les elits o esferes públiques era el passi per ser reputat. Però aquesta dinàmica està canviant: internet ha democratitzat l’accés a la fama. Avui en dia qualsevol persona amb un mòbil amb càmera pot esdevenir un influencer. I això també té la seva part negativa. En el sector de la interpretació, són molts els aspirants a actors o actrius que veuen minvades les seves possibilitats d’obtenir un paper per falta de reconeixement dels internautes. I fins i tot hi ha seleccions de repartiments que no passen per un càsting, sinó que és directament la productora la que contacta amb els usuaris que considera populars, o aquells entre els seguidors dels quals troba el target del producte. Els estudiants i professionals de la interpretació consideren que aquest requeriment d’entrada fa més precari el sector, que valora persones amb menys talent però més fama en una operació purament de màrqueting. 

A més, els actors que ja gaudeixen de popularitat tenen l’obligació implícita de promocionar-se a les xarxes socials, de ser actius, generar contingut i engagement si no volen deixar de tenir papers rellevants o que decaigui el seu reclam sobre el públic. “Els actors més grans, menys digitalitzats i amb menys seguidors, tenen un clar desavantatge en aquest sentit per mantenir-se a la cresta de l’onada perquè veiem que captem un públic gran i escàs”, declara Nadal. 

Álvaro Mel és el Tomás a 'La otra mirada'.

La cotització de la reputació i la de l’experiència són diferents però es ponderen pràcticament igual en termes de remuneració. En paraules de Sergi Nadal, “l’experiència es paga i no és el mateix un actor que ha fet 50 pel·lícules que algú que no n’ha fet cap, però un influencer amb 4 milions de seguidors, per exemple, pot arribar a cobrar el mateix que aquest actor”. Tot i la situació, els actors amb poca projecció fins al moment no gosen ser gaire crítics amb les dinàmiques del sector ja que consideren que és "un món molt petit" i que un comentari desafortunat pot repercutir en el desenvolupament de la seva carrera professional.

Però hi ha persones que sí que s’hi han postulat obertament en contra. L’actor Aitor Luna criticava en un article a El Confidencial que el nombre de seguidors sigui un factor determinant per aconseguir papers: “Instagram s'ha convertit en una nova dictadura [...] i hi ha gent disposada a treballar amb salaris indignes si amb això aconsegueixen que els pugin els seguidors a Instagram”, es lamenta. I no és l'únic: recentment ha sorgit el moviment #ArteSinFollow per visibilitzar l’intrusisme dels influencers a l’àmbit cultural.

stats