Si els dic que Peter Stein ha estat guardonat amb el premi Europa de teatre que es va entregar diumenge passat a Sant Petersburg, poden passar dues coses. Una és que coneguin d'oïda, o perquè són molt viatgers, la tasca d'aquest director teatral que va consolidar el prestigi de la Schaubühne de Berlín i que entre els molts espectacles que ha dirigit hi ha un Faust (Goethe) integral de quinze hores (vint-i-una amb intervals). L'altra és que no tinguin ni la més remota idea de qui és el senyor Stein i de quin teatre fa.
Que li hagin donat aquest premi dóna compte del fet que és un mestre de l'art teatral. Un mestre per a nosaltres llunyà, ja que des que aquest principat ha pogut decidir les programacions internacionals de festivals i teatres públics, mai ha visitat Barcelona (a excepció del Falstaff de Verdi en el qual firmava la direcció d'escena i que es va veure el 2010 al Liceu). El deute cal carregar-lo a l'esquena dels directors de grans invents internacionals del nostre país, que sense que sapiguem per què, han deixat sempre de banda la tasca de Peter Stein.
És així, doncs, que la ciutat que presumeix d'haver vist en viu i en directe -i en temps menys propicis per als viatges- el gran Luigi Pirandello, no està a l'altura del que es mereixen els bons aficionats al teatre. I entenc que bona part d'aquests que han estat emmetzinats pel verí de l'art escènic deuen haver fet algun cop les maletes per anar a veure alguna de les seves meravelloses posades en escena de, per exemple, Anton Txékhov, aquest autor que per aquí tant ens agrada però del qual difícilment hem pogut veure una posada en escena que segueixi les coordenades naturalistes que li són adequades -cosa que, sigui dit, Stein aconseguia de manera brillant.
Ja ho veuen, una capital de la Rússia descapitalitzada, una capital amb cent teatres i una enorme afició, l'ha pogut veure i sentir a més d'organitzar un premi que mai veurem fet en terres ibèriques.
Encara hi som a temps? El senyor Stein té 73 anys i pensa a muntar un Shakespeare de nou hores amb Enric IV i Enric V, però no sap si tindrà els calés necessaris. Potser aquesta és una última oportunitat. No hi confiem gota, però. Creiem que està lluny de l'imaginari dels que remenen les cirerers del teatre en aquest moments.
