Els 10 imprescindibles
Després del pròleg a l'Arc de Triomf, el Primavera Sound desembarca avui al Fòrum. Durant tres dies hi actuaran els grups més destacats de la música independent. L'ARA selecciona 10 concerts imprescindibles.
BARCELONA.Tot està a punt perquè avui, a les cinc de tarda, comencin els concerts del Primavera Sound al Fòrum. Una desena d'escenaris acolliran durant tres jornades gairebé 200 actuacions, i l'organització espera reunir més de 40.000 espectadors cada dia. A continuació, deu dels concerts més destacats de la dotzena edició del festival.
Beach House: Pop ambiental
Ja fa temps que el Primavera Sound va apostar per aquesta parella de Baltimore. Els ha vist créixer als clubs i ara els presenta en prime time : dissabte a les 21.45 h a l'escenari Mini. Alex Scally i Victoria Legrand -neboda del compositor francès Michel Legrand- defensaran Bloom (2012), el quart lliurament d'una discografia ascendent basada en un pop ambiental que busca commoure.
Beirut: El turista del pop
El nord-americà Zach Condon és un gran generador de consens. Va començar com un turista musical que viatjava als Balcans i ara, al disc The rip tide (2011), ensenya la seva cara més personal. En el camí ha sumat seguidors com els que el veuran avui a l'escenari Mini a les 23.15 h.
The Cure: Robert Smith promet hits
Tot fa pensar que serà el concert més multitudinari del festival. La setmana passada van començar als Països Baixos la gira d'estiu que divendres (22.10 h) els porta al Primavera Sound. L'actuació holandesa va incloure més grans èxits que rareses, així que no seria gens estrany escoltar hits com ara Just like heaven , Lullaby , Lovecats , Boys don't cry , Close to me i Friday I'm in love .
Marianne Faithfull: La gran dama en la intimitat
La història la situa en algunes de les aventures més sòrdides del rock britànic, quan entrava i sortia dels llits dels Rolling Stones. Des de finals dels 70 ha anat sorprenent amb material de primera. L'any passat va publicar Horses and high heels , gravat a Nova Orleans i amb producció de Hal Willner. El presentarà divendres a l'Auditori a les 20 h.
Lisabö: La intensitat que ve d'Irun
Dissabte, a les 19.20 h, l'escenari Ray-Ban acollirà una de les experiències més intenses del festival: el concert del grup basc Lisabö. El seu últim disc, Animalia iotsatuen putzua (2011), és un tractat sobre la devastació i el dolor musicalment arrelat en el posthardcore .
M83: L'emoció electrònica dels 80
Els anys 80 s'han visitat de moltes maneres, i no totes reeixides. El francès Anthony Gonzalez és una de les grans excepcions gràcies al disc Hurry up, we're dreaming (2011) i a la cançó Midnight city . Aquesta meravella èpica de pop sintètic serà un dels himnes que sonaran divendres a l'escenari Mini a les 0.45 h.
The Rapture: A Nova York ballen house
Van ser un dels estendards del r evival postpunk que van esvalotar Nova York fa deu anys, però la seva llum es va anar apagant fins que l'any passat es van reinventar amb l'àlbum In the grace of your love , el primer sense el baixista Mattie Safer. La reinvenció consisteix a combinar pop, soul i house . Actuaran divendres a l'escenari principal a les dues de la matinada, bona hora per ballar amb How deep is your love? .
Rufus Wainwright: Èpica soul amb banda
Dues novetats fan imprescindible aquest concert. La primera, el disc Out of the game (2012), produït per Mark Ronson, el responsable del so d'alguns dels èxits d'Amy Winehouse. La segona, que ve amb banda. És a dir, divendres a l'escenari principal (19.50 h) es veurà el Wainwright més soul, el que és capaç d'emocionar desafiant els límits del romanticisme, però acompanyat d'un grup.
The Weeknd: La sensació canadenca
Els caçatalents de mig món van darrere del canadenc Abel Tesfaye. L'any passat es va autoeditar l'àlbum Echoes of silence , i tot el que s'ha escrit sobre ell són elogis. La raó d'aquest enrenou: el talent per remoure la música negra amb passió pel present i coneixement del passat. I també les seves lletres sobre sexe i addiccions. Actuarà dissabte a l'escenari Pitchfork a les 0.30 h, horari no infantil, esclar.
Wilco: Clàssics del rock nord-americà
El grup de Jeff Tweedy és un habitual dels escenaris catalans que manté intacta la seva capacitat de convocatòria. Avui, a les 23 h, hi presentarà The whole love (2011), un exercici de rock vigorós amb tocs de krautrock que suposa un nou pas endavant d'una de les bandes de referència del rock nord-americà.
