‘Camille’, un clam per la igualtat, la darrera obra poètica de Bernat Nadal
El Teatre de Manacor acull la presentació amb Laura Borràs
ManacorCamille (Pagès editors), la darrera anyada poètica de Bernat Nadal (Manacor, 1950), premi de poesia Ciutat de Terrassa Agustí Bartra de 2018, ja corre amb plena llibertat per esdevenir un clam més per la igualtat de gènere. Ho fa coincidint també amb el desè aniversari del moviment antipatriarcal Dones de Llevant. La seva presidenta, Antònia Matamalas, era al teatre Municipal la nit de divendres vora el poeta manacorí, que presentava el seu darrer poemari acompanyat també per Laura Borràs, amiga de l’autor i consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Matamalas, “impactada i emocionada pel poemari”, recordà que Camille arriba amb molta força, fins al punt que abans de sortir al carrer el poemari, el grup teatral La Fornal ja n’ha fet algunes representacions.
“Es tracta d’un text bellíssim que supura dolor”, explicà Laura Borràs, abans de posar en valor la valentia de l’autor de fer “un exercici de transvestisme” en una obra poètica que va definir com una “escultura feta de paraules dedicada a Camille [...] un cant lúcid i trasbalsador”. La consellera de la Generalitat posà en relleu el treball “d’un poeta que dona veu a una dona silenciada en una societat patriarcal”, que passà trenta anys en un manicomi per decisió familiar, no perquè estigués boja.
Dels versos polits de Nadal, que honoren la història de l’escultora Camille Claudel, en donà un bon tast de lectura poètica l’actriu Maria Antònia Salas. Els mots encadenats que parlen d’amor i de calvari, de la desigualtat que la dona pateix per ser dona, obren l’espai i la veu a un cant per la llibertat quan el poeta s’endinsa en la ment i el cor de Camille per fer fluir en vers encès “els incendis ocults” que feien sentir-se dona a Camille.
En acabar la presentació, Bernat Nadal va agrair la presència del nombrós públic que acudí a la presentació i tingué un emotiu record “per a totes aquelles persones perseguides, empresonades o exiliades, per haver exercit el dret a cantar o a votar”.
