ADEU A LA SOPRANO UNIVERSAL

El Liceu acollirà l’homenatge internacional a Caballé

El Gran Teatre organitzarà un concert al novembre amb grans veus de la lírica i les principals cases d’òpera del món

El Gran Teatre del Liceu començarà a preparar, a partir d’avui mateix, un gran homenatge internacional dedicat a la memòria de Montserrat Caballé. El format encara s’ha de definir, però el més probable és que es tracti d’un recital de grans veus de la lírica. L’homenatge serà al mes de novembre i el Liceu treballarà perquè s’hi sumin els grans teatres d’òpera del món, que aquest cap de setmana ja van expressar el seu condol per la mort de la soprano, la matinada de dissabte, als 85anys.

El ministre de Cultura, José Guirao, deia el mateix dissabte que es podria fer un doble homenatge a Madrid i Barcelona, però el Liceu ha reaccionat ràpidament per poder oferir-li el comiat oficial i amb “ressò internacional”. “El Liceu era la seva segona casa, i alhora el teatre sense ella no seria el que és”, deia el president del patronat, Salvador Alemany, a la porta del Tanatori de les Corts, on recordava que la cantant s’havia format al Conservatori del Liceu i hi havia tornat al llarg de tota la carrera. “Estem segurs que aquest món hi respondrà”.

El director del Teatro Real de Madrid, Joan Matabosch, que és exdirector artístic del Liceu, hi coincidia. “Tots els homenatges són pocs, perquè mai serà possible tornar-li tot el que ella ens ha donat. Si el Liceu li fa un homenatge, el més lògic és que hi hagi una coordinació entre els diferents teatres que ens hi sumem. Això no vol dir que no fem alguna cosa específica al Teatro Real. Afortunadament, amb la Caballé hi ha moltes coses que es poden fer, com rescatar un dels títols del bel canto que ella va ajudar a popularitzar. M’apunto a tot”, deia Matabosch, entusiasta. Fins i tot el pare Apel·les, admirador de la cantant des de la infantesa i un dels sacerdots que va acompanyar la cerimònia de comiat, va anar més enllà: “Se li hauria de fer un homenatge com Déu mana, una missa a la Sagrada Família o un acte al Saló de Cent, i començar a pensar a dedicar-li un carrer o plaça a Barcelona”.

‘Casta diva’, l’adeu dels liceistes

El Liceu continua obert per rebre les ofrenes populars que vulguin fer els liceistes i els aficionats a la música. Hi ha llibres de condol i fotografies de la cantant a l’entrada del teatre. Un ram és d’un primer violí de la Filharmònica de Viena. Un altre té un missatge d’una aspirant a soprano: “Gràcies per fer-nos cavalcar sobre melodies i emocions”. Abans de les funcions hi ha abonats, com Jaume Reventós, que escriuen anècdotes. Ell recorda les vegades que l’havia anat a veure al Carnegie Hall i al Met quan vivia a Nova York als anys 80 i com, quan ella va confessar en un concert que era el seu aniversari, el públic li va cantar el Happy birthday. Una altra abonada, assídua al Liceu “des dels cinc anys”, calcula que l’ha vist en concert dos cops cada any. La majoria dels missatges són d’agraïment.

Com que la mort de la soprano va coincidir justament amb la funció inaugural de la temporada, de l’òpera I puritani, totes les representacions estaran dedicades a ella. Abans de començar, la directora artística del teatre, Christina Scheppelmann, introdueix no pas un minut de silenci, sinó la veu portentosa de la soprano interpretant un fragment de Casta diva, amb el públic que manté la mirada clavada al teló vermell abaixat, rèplica d’aquell fatídic teló que va fer incendiar la sala el 1994. Al final, els espectadors aplaudeixen drets una de les últimes aparicions de Caballé al Liceu.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF