'Un hombre fiel': Louis Garrel i l'amor a tres bandes
Crítica del segon llargmetratge com a director de l'actor i cineasta francès
BarcelonaDirecció: Louis Garrel. Guió: Jean-Claude Carrière i Louis Garrel. 75 minuts. França. Amb Louis Garrel, Laetitia Casta i Lily-Rose Depp.
Abel, el periodista pusil·lànime encarnat amb còmica perplexitat per Louis Garrel, no desentonaria com a protagonista d'un dels 'Contes morals' d'Eric Rohmer. De fet, 'Un hombre fiel', segon llargmetratge dirigit per l’actor i fill d’un cineasta clau de la modernitat, Philippe Garrel, segueix l'estricte esquema argumental d'aquella sèrie de variacions fílmiques sobre la volatilitat dels sentiments i la falsedat de les aparences: un home en el llindar de la maduresa estima una dona, però decideix, sense gaires contemplacions, iniciar una relació amb una altra per, finalment, tornar amb la primera. El guió, signat pel veterà Jean-Claude Carrière –col·laborador habitual de Buñuel, a més de Jean-Luc Godard i de Garrel pare–, permet que els tres vèrtexs d'aquest promiscu triangle amorós s'expliquin a través d'una rohmeriana veu en 'off' que desconcerta en comptes de revelar: Abel, Marianne (una sorprenent Laetitia Casta) i Eve (Lily-Rose Depp) no parlen per mostrar-se a si mateixos sinó per ocultar-se, o, el que és el mateix, per posar-se en escena davant dels altres de forma obliqua i autoconscient.
Sota la seva aparença de comèdia lleugera amb tocs d'humor negre, 'Un hombre fiel' funciona, per tant, com a assaig sobre la naturalesa artificial, fictícia, de tota relació amorosa i, per extensió, de tota interacció humana. No pot ser casualitat que Marianne treballi com a directora de comunicació d'un important polític: el seu talent professional consisteix en saber què dir i, sobretot, què callar. En aquest joc triangular de mentides creuades, en aquest ball de màscares a tres bandes, la fidelitat a la qual fa referència el títol aviat sembla pura ironia: la traïció i l'autoengany són, tal com defensa amb humor el film, els elements essencials per a l'èxit (o, almenys, per a la supervivència) d'una parella. Carrière ja havia abordat temes similars en el guió de 'L'amant d'un dia', de Philippe Garrel, amb un to completament oposat: el despullament formal de l’obra de Garrel pare, així com el seu alè romàntic, convertien en tragèdia la història d'una relació marcada per una infidelitat compulsiva. Es pot atribuir al film de Louis Garrel, enfront de l'intens lirisme de 'L'amant d'un dia', una certa funcionalitat pel que fa a la posada en escena, que queda compensada, no obstant això, per una comicitat excèntrica, atípica. 'Un hombre fiel' permet a Garrel, rostre fonamental del cinema francès actual pels seus turmentats i carismàtics personatges a 'Les amants réguliers' i 'La belle personne', desplegar una interpretació còmica eminentment gestual, que flirteja, en l’última escena del film, amb el més pur 'slapstick'.
