Palma canvia el sistema de govern

La batalla política habitual per la gestió de Palma va passar a un escenari completament diferent quan els Borbons consolidaren els seus drets de successió

D’ençà que amb la Conquesta es va instituir un sistema municipal de govern, la vida política es va veure marcada per les tensions entre les parts: la monarquia enfront del Regne de Mallorca, els habitants de Ciutat enfront dels de la Part Forana i els estaments socials entre ells. Així, per exemple, el rei intervenia en la preselecció dels jurats, de manera que podia controlar les oligarquies locals i limitar les possibles accions contràries als interessos reials. D’altra banda, els bàndols locals enfrontats feien tot el possible perquè els seus adherits fossin els elegits.

La batalla política habitual per la gestió de Palma va passar a un escenari completament diferent quan els Borbons consolidaren els seus drets de successió després d’una guerra internacional contra els Àustries per la successió del rei d’Espanya Carles II. De manera interna, hi va haver una guerra civil en què s’enfrontaren els borbònics, amb suport principal a la Corona de Castella, i els austriacistes, majoritaris a la Corona d’Aragó.

Una vegada acabada la guerra, les disposicions dictades pel victoriós rei Felip V aboliren l’antiga organització constitucional de cadascun dels regnes que integraven la Corona d’Aragó i establiren una nova organització política més propera al model castellà. El Decret de Nova Planta va deixar el govern de Mallorca en mans del Real Acuerdo, un òrgan integrat per juristes i presidit pel capità general. Tot i que el Decret propiciava un govern de togats, l’autoritat militar va aconseguir imposar-se. El Gran i General Consell va ser abolit el 1718, i desaparegué amb ell tota representació de caràcter insular. El Regne de Mallorca, encara que va conservar el seu títol, passà a ser una província de la Monarquia.

Com a màxima autoritat municipal es va imposar la figura castellana del corregidor, que va recaure en Diego Navarro. També els regidors eren designats pel rei, amb caràcter vitalici, entre persones del braç noble. El 1718 l’Ajuntament de Palma va quedar format per 20 regidors -16 cavallers i 4 ciutadans militars- i les seves competències quedaren limitades a l’administració de la ciutat i el seu terme. Mercaders i menestrals perderen la seva participació en el govern municipal. Des d’aquell moment, amb petites variacions fins als nous ajuntaments sorgits de la Constitució de Cadis de 1812, Mallorca va estar regida políticament per un poder absolutista i centralitzat a la cort.

La Guerra de Successió deixà una ferida entre les famílies nobles de Ciutat que donaren suport als Borbons, anomenats botifleurs per l’escut heràldic borbònic, i els defensors dels Àustries, anomenats maulets, que pejorativament anomenaven els seus adversaris “botifarres”. La ferida es tancà amb el pacte que feren les famílies més prominents dels dos bàndols, anomenades des de llavors de les Nous Cases. Curiosament, l’apel·latiu “botifarra” es va anar generalitzant a tots els descendents de l’estament noble i avui encara perviu.

Al llarg del segle XVIII, les idees absolutistes aniran deixant pas a les il·lustrades, de manera que la ciència s’obrirà pas i la religió anirà deixant el seu paper preponderant. Tot i les tensions socials, que foren molt rellevants durant tot el segle, la Il·lustració va tenir els seus seguidors que organitzaven tertúlies per debatre les noves idees i proposar accions innovadores. Una de les més conegudes a Ciutat fou la de Bonaventura Serra, situada a ca seva, Can Serra, edifici salvat de la ruïna amb els diners de la primera ecotaxa i que encara espera rehabilitació.

Fruit d’aquest moviment renovador, ja a final de segle, el 1778, es crea la Reial Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (RSEMAP). Aquesta societat replicava iniciatives similars arreu d’Espanya, capdavanteres de la modernització científica i tècnica. Aglutinava l’elit social amb una mescla del món nobiliari i professional. El seu primer director va ser Llorenç Despuig i va tenir una llarga història fins a principi del segle XX. La RSEMAP va impulsar les grans infraestructures de l’energia i el ferrocarril, així com iniciatives culturals i recreatives. Pel que fa a la llengua, l’objectiu de la RSEMAP era castellanitzar el país seguint la política borbònica.

Per altra banda, no serà fins ben entrat el segle XX, en temps de la Segona República, que s’establirà el sufragi universal a les eleccions municipals, que serviran per escollir el batle d’una manera democràtica, semblant a l’actual. Haurem d’esperar, però, fins a 1979 per establir el govern municipal elegit segons els cànons europeus de la democràcia.

Extracte del primer volum de la biografia de Palma editat per Palma XXI

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF