“És com si ens haguéssim extingit una altra vegada”

São PauloEls historiadors i antropòlegs indigenistes no es saben avenir de la combustió del Museu Nacional, que era la principal institució de recerca d’etnologia del Brasil i la seu del Centre de Documentació de Llengües Indígenes (Celin), on es preservaven referències lingüístiques de desenes de pobles originaris. El Celin, creat el 2004, era una referència mundial. Hi havia objectes, registres fotogràfics i gravacions de discursos narratius i càntics de tribus que ja es consideren extingides. “El material servia com a base d’estudi de molts pobles nadius, era una manera de reconèixer la nostra cultura i d’afirmar la nostra existència... Ara tot s’ha cremat. És com si haguéssim extingit una altra vegada”, es lamenta l’historiador Daniel Tutushamum Puri.

El 90% dels 20 milions d’objectes que conformaven el fons del museu, iniciat ara fa 200 anys pel rei Joan VI seguint la concepció etnocèntrica de les institucions europees de l’època, s’han perdut. Els danys són irreparables per a un centre que era el resultat de missions científiques dels darrers dos segles en tot el territori d’un país de dimensions continentals. L’equipament havia contribuït a formar l’estudi científic local i la construcció de la narrativa oficial: documents com la Llei Àuria, que va abolir l’esclavatge el 1888, o la carta de suïcidi del president Getúlio Vargas (1882-1954), considerat el pare del Brasil modern, s’han calcinat. Entre el patrimoni destruït hi ha joies antropològiques, paleontològiques i arqueològiques.

Luzia, la joia del museu

El fòssil humà més antic trobat a Sud-amèrica

Batejat com a Luzia, el crani era el fòssil humà més antic trobat a Sud-amèrica. Datava d’uns 11.500 anys enrere i estava exposat amb la col·lecció d’antropologia biològica. La seva descoberta el 1974 va permetre establir una sèrie d’hipòtesis sobre la colonització del continent, com ara la que indica que el primer corrent migratori de pobles amb morfologia africana hauria travessat Àsia per arribar a Amèrica per l’estret de Bering ara fa 14.000 anys.

Dinosaures no identificats

Més de trenta espècies descobertes al Brasil

La secció de paleontologia, la més visitada del museu, exposava els grans herbívors de la família dels titanosaures, el més grans que s’han descobert a Sud-amèrica, de 20 metres d’altura. Se n’havien catalogat onze noves espècies, entre les quals l’adamantisaure, el brasilotitan i el maxakalisaure. Un terç de les trenta espècies de dinosaures descobertes al Brasil eren al museu, i els biòlegs n’estaven fent el mapa familiar. Alguns encara no havien sigut identificats i podrien pertànyer a espècies encara no catalogades.

Sha-amun-en-su

Un sarcòfag que era una de les atraccions de la col·lecció egípcia

Amb més de 700 peces, la col·lecció d’arqueologia egípcia del Museu Nacional era la més important d’Amèrica Llatina i la més antiga del continent. Una de les atraccions de la col·lecció, i de fet del museu, era el sarcòfag de Sha-amun-en-su (750 aC), una cantant del temple del déu Amon de Karnak, a Tebes. El sarcòfag era un regal que l’emperador Pere II del Brasil va rebre el 1876 en la segona visita a Egipte i que encara no s’havia obert, tot i que se n’havien fet tomografies.

Una altra joia de la col·lecció egípcia era la mòmia Kherima, de 2.000 anys d’antiguitat. Pertanyia a la filla d’un governador de Tebes. Havia arribat al Brasil el 1824 i va ser comprada, dos anys després, en una subhasta per l’emperador Pere I. A la dècada del 1960 la figura va guanyar rellevància pública perquè s’assegurava que qui la tocava entrava en trànsit.

Paral·lelament, la col·lecció d’arqueologia clàssica, composta per 750 peces de la civilització grega, romana i etrusca, era única a l’Amèrica Llatina. El museu tenia frescos romans de la ciutat de Pompeia, obtinguts de les excavacions que l’esposa de Pere II, la reina Teresa de Borbó-Dues Sicílies, va finançar a la ciutat destruïda pel Vesuvi l’any 79.