Crítica de teatre
Cultura 11/10/2021

Guy Cassiers, una de freda i una de calenta

El director belga dirigeix dos monòlegs de mites grecs actualitzats al Temporada Alta

2 min
'Antigone in Moulenbeek' de Guy Cassiers

'Antigone in Molenbeek' i 'Tiresias'

Teatre Municipal de Girona. 9 d'octubre

Guy Cassiers és, amb Oskaras Korsunovas, de qui parlàvem ahir, un dels creadors europeus habituals del Temporada Alta. Des del 2010 hi ha presentat fins a set espectacles –entre els quals la coproducció amb La neta del senyor Linh, interpretat per Lluís Homar– sempre marcats per un compromís polític i humanista amb propostes escèniques de notable contingut tecnològic, visual i sonor. En la seva nova creació, Guy Cassiers revisa dos temes clàssics, Antígona i Tirèsies, acostant-los als nostres dies. I ho fa, segons el meu parer, amb resultats desiguals.

L'Antígona de l'escriptor Stefan Hertmans viu a Molenbeek, el barri de Brussel·les d'on eren els autors dels atemptats de París (2015) i Brussel·les (2016), i és germana d’un terrorista que s’ha immolat i ha causat una tragèdia. La Nouria vol enterrar el seu germà, o el que en quedi, però el sistema no entén les seves raons i sentiments. La noia mirarà d'aconseguir-ne les despulles pel seu compte i acabarà a la presó on, com el mite, se suïcidarà. La narració de Hertmans està plena d’imatges poètiques entenedores i, malgrat que no parem de llegir els sobretítols (l’obra és en neerlandès), les accions de l'actriu Ikram Aoulad són molt concretes i sintètiques (magnífica la coreografia de les mans).

Per contra, el Tiresias de l'artista i poeta que canta i rapeja Kae Tempest és un llarg poema –o així m'ho va semblar– que aborda la transsexualitat i el gènere líquid. Comença amb el mite del canvi de sexe de Tirèsies, segueix amb la visita a Zeus i Hera, però tot seguit s’endinsa en un camí d’imatges poètiques brillants que es perden per la seva pretensió filosòfica. Per a mi, l'actriu Katelijne Damen feia i desfeia unes accions de significat ignot.

Tota la proposta se sustenta també en unes macroprojeccions i amb la sorprenent participació d’un quartet de corda, Danel Quartet, al qual veiem i sentim malgrat que no és a l’escenari, que no ha vingut a Girona. Això sí, a les taules de so i llum hi ha quatre enginyers coreografiats perquè tot funcioni.

stats