MÚSICA

Les guitarres amb història de Pi de la Serra

El Museu de la Música exposa una selecció dels instruments del músic barceloní

Quico Pi de la Serra era un jove que volia una guitarra Martin, la mateixa que tocava Elvis Presley. Per fer realitat el somni, va anar amb una fotografia de la guitarra a ca l’Estruch, el taller dels lutiers del carrer Ample de Barcelona, perquè n’hi fessin una. “Va ser una de les guitarres que vaig tocar més”, recorda Pi de la Serra, que admet que en realitat no s’assemblava gaire a la de l’Elvis, tot i que sí que tenia el colpejador de closca de tortuga. Al cap d’un temps, la va perdre i pensava que mai la recuperaria fins que Tortell Poltrona li va dir que la tenia ell, la guitarra. Ara és una de les peces de l’exposició Les guitarres d’en Quico Pi de la Serra que es pot veure al Museu de la Música fins al 28 d’abril.

“Una de les dèries del museu és tenir instruments que sonin, si pot ser, i que tinguin una història al darrere”, explica el director del Museu de la Música, Jaume Ayats. Les quaranta peces de l’exposició compleixen aquest requisit. Són guitarres, banjos, guitarrons, balalaiques, charangos de la col·lecció de 115 instruments de corda que Pi de la Serra ha cedit al museu durant deu anys perquè siguin documentats, estudiats i utilitzats per a altres exposicions. En la mostra hi ha una altra guitarra Estruch que havia sigut de Delfí Abella, “el més músic dels primers Setze Jutges i el que feia cançons com déu mana”, i que, com diu Pi de la Serra, és “un testimoni d’aquella època”. També hi ha una Archtop comprada als Estats Units que el venedor assegurava que havia sigut de George Benson. I un tres que li va regalar el govern cubà juntament amb “un puro amb forma de pipa”.

Entre les històries lligades a la col·lecció n’hi ha que van començar malament però que després es van redreçar. És el cas d’un sitar per al qual Pi de la Serra va encarregar un estoig especial, amb el qual va anar a trobar-se amb Ravi Shankar, que va enfadar-se en veure la funda. “Deia que un sitar s’ha de portar abraçat i no tancat en una capsa”. Superat el mal moment, van acabar tocant plegats diverses vegades. També hi ha una pedal steel que Pi de la Serra no ha tocat però que va cedir al guitarrista David Soler quan va anar als Estats Units per aprendre a tocar un instrument del qual avui és un expert.

Diàleg amb el museu

Ayats ha situat la mostra al mig del recorregut del Museu de la Música, de manera que els instruments de Pi de la Serra dialoguen amb les guitarres històriques de l’exposició permanent. És una disposició imaginativa que fa encara més interessant una proposta que tindrà com a extra un concert-demostració el 16 de desembre al migdia.

A més dels instruments, l’exposició també inclou uns vídeos en què Pi de la Serra explica la seva relació amb algunes guitarres i una taula interactiva que permet escoltar i veure alguns dels blues que el músic compon i enregistra cada setmana al programa T’agrada el blues? de Catalunya Ràdio.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF