El món vist per 50 grans fotògrafs del segle XX

BARCELONALa fotografia té el poder de convertir un lloc que aparentment no té cap valor artístic o arquitectònic en un reflex de la condició humana. Quan un fotògraf prem el disparador de la càmera per retratar, per exemple, una cantonada qualsevol, la cuina d'una casa corrent, una fàbrica tancada o una antiga estació de tren, captura molt més que una instantània més o menys reeixida. En les imatges que obté encara hi bateguen el passat i el present d'aquests llocs, els fets, potser tràgics, que han provocat el seu deteriorament i el futur, a vegades esperançador, que els espera. L'home hi és present per l'empremta que ha deixat en aquests escenaris. No cal res més per fer més explícita la seva presència.

Les diferents maneres que l'home té d'habitar el món, de viure i d'enfrontar-se a la vida arreu del planeta són els protagonistes de L'estatge de l'home , l'exposició de fotografia que presenten la Fundació Foto Colectania i la Fundació Suñol. Les 165 fotografies de 50 autors que la formen provenen de la col·lecció del promotor immobiliari nord-americà Martin Z. Margulies i estan firmades per alguns dels grans noms de la fotografia des dels anys 30 fins a l'actualitat, com ara Walker Evans, Dorothea Lange, Berenice Abbott, Lee Friedlander, August Sander, Helen Levitt, Thomas Ruff, William Eggleston i Andreas Gursky.

Martin Z. Margulies és un col·leccionista entusiasta, explica Pepe Font de Mora, el director de Foto Colectania: "Té una de les 100 millors col·leccions d'art del món, i la de fotografia -ara com ara formada per 2.500 obres- és una de les 25 millors". Els fons són una mostra, també, de com veu el món i del vessant humanista que dóna a la col·lecció. "A Warehouse, la fundació de Miami on exposa les seves obres, organitza nombrosos programes educatius per a estudiants i per al públic més desafavorit", alaba Font de Mora. L'estatge de l'home, comissariada pel teòric francès Regis Durand,és la primera coproducció de Foto Colectania i de la gallega Fundación Barrié, on l'exposició es va poder veure l'estiu passat.

Un món construït i inventat

Els fotògrafs no només s'inspiren en la realitat que els envolta per parlar del món. A més d'aquests llocs anònims, immortalitzats, entre d'altres, per Lewis Baltz, Bernd i Hilla Becher i Frank Gohlke, els autors també creen escenaris imaginaris, com és el cas de Dionisio Rodríguez. Una de les joies de l'exposició és en les fotografies d'arxiu de l'escola russa Vkhutemas -la Bauhaus russa-, que Margulies va descobrir durant les seves investigacions. S'hi poden veure maquetes d'edificis que ja als anys 20 es van avançar al Guggenheim de Bilbao, de Gehry.

Els homes i les dones que viuen, treballen i es diverteixen en llocs com aquests apareixen al segon àmbit de l'exposició, a través d'una acurada selecció de fotografia social en què destaquen les obres de Sander, Friedlander, Lange i Levitt. En aquest punt L'estatge de l'home mira també cap a l'Àfrica. Criden l'atenció la dignitat dels protagonistes dels retrats Jackie Nickerson i el contrast entre el subjecte i l'entorn de les obres de Pieter Hugo: en un retrat, un home, Abdullah Mohhamed, mira desafiant a la càmera mentre subjecta pel morrió una hiena enmig d'una esplanada miserable.

El curs imparable de la vida

El món, però, sembla que es resisteix a ser encasellat en imatges. El tercer àmbit de l'exposició, que es pot veure a la Fundació Suñol, se centra en el pas del temps i en com l'home no pot controlar els esdeveniments. S'hi poden veure des d'imatges d'una glacera al llarg dels anys, d'Olafur Eliasson, als efectes d'un tornado a Nebraska el 1980, de Joel Sternfeld. La culminació de l'exposició és una fotografia de Thomas Struth del museu on s'exposa l'altar de Zeus a Pèrgam a Berlín. En aquesta imatge no sembla una peça històrica, malgrat que és del segle II aC. Tot sembla provisional, fins i tot la sala, que està en obres. A la fi, la història i el present de la humanitat es transformen a través de l'art en un gran teatre del món.