Publicitat
Publicitat

Els cineastes troben festivals alternatius com Slamdance i South by Southwest

La gran família dels rebutjats de Sundance

La directora debutant Stacy Sherman va rebre el Dia d'Acció de Gràcies el missatge que esperava des de feia setmanes. En pocs segons va escanejar les paraules Sundance , Claire's Cambodia (el títol de la seva pel·lícula) i, finalment, Ho sentim . El film de Sherman, sobre unes germanes que afronten la malaltia terminal del seu pare, havia estat rebutjat pel Festival de Sundance i la directora estava a punt d'entrar en "estat de coma durant una setmana".

Un gran horitzó professional espera els directors de pel·lícules seleccionades al festival. Però el més habitual és la pena i la frustració dels milers de directors que veuen esvair-se els seus somnis. De les més de 12.000 pel·lícules enviades al festival, només 193 van ser acceptades en la programació. Cada any molts films independents que no són seleccionats a Sundance surten a la llum mesos després com a grans apostes de festivals com el South by Southwest al març i Tribeca a l'abril. L'any passat el documental Undefeated no va ser seleccionat a Sundance, així que els directors van portar la seva optimista història d'un equip de futbol juvenil de Tennessee al South by Southwest, on van trobar distribució, i van acabar guanyant l'Oscar al millor documental.

Aprendre a superar el rebuig

Sherman se sent molt més positiva després d'haver buscat a la xarxa formes d'afrontar la situació i trobar altres cineastes rebutjats per Sundance amb qui identificar-se i aprendre. El rebuig "no significa que la teva pel·lícula no sigui bona", diu Sherman. "També és qüestió de sort". Per ajustar-se a la data de Sundance, va haver de treballar en el muntatge contra rellotge. Si hagués tingut més temps, diu ara, la pel·lícula hauria sigut millor.

El director David Lowery defensa que el rebuig de Sundance és el veritable segell d'un cineasta independent. Lowery va ser rebutjat moltes vegades durant 10 anys i va aprendre a portar-ho amb dignitat. "Després passes al pla B", diu. Finalment, el 2011 va aconseguir entrar en el festival amb un curt. L'any passat el seu llarg Ain't Them Bodies Saint també va ser seleccionat i ha sigut objecte de comentaris molt positius. Però Lowery afirma que el mèrit és de Slamdance -el festival que se celebra a Park City en paral·lel a Sundance- i del South by Southwest, que van donar-li la primera oportunitat: tots dos van projectar el seu curt del 2008, A catalog of anticipations .

Lena Dunham, la creadora de la sèrie Girls , va dir: "Mai vaig pensar a estrenar en un festival que no fos el South by Southwest". Així ho va fer amb el seu primer film, Creative nonfiction , aplanant el camí per al segon llarg, Tiny furniture . Janet Pierson, que programa aquest festival d'Austin, diu que el certamen -que enguany ha rebut 5.000 obres- no està tan dirigit als professionals de la indústria com als cineastes amateurs i que l'atmosfera és més relaxada que a Sundance.

El festival, un model "vell"

Els cineastes frustrats poden trobar consol a saber que els programadors de Sundance també pateixen. "Tenim la mateixa pressió, potser més", diu John Cooper, el director del festival. "Rebutgem films que hauríem projectat 20 anys enrere". Fa només 10 anys s'enviaven 5.000 obres per 219 places, molts milers menys que ara. Tot i així, l'era digital que dóna eines barates per produir pel·lícules també genera noves vies per distribuir-les. "El model de festival és vell", diu Robyn Miller, que també crea videojocs. L'any passat Sundance va rebutjar el seu primer documental. Miller ha decidit distribuir el film "directament a la gent" a través d'internet i serveis com Netflix i iTunes.

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF