Cultura 24/03/2021

El Govern i la Generalitat de Catalunya compartiran les bases d'ADN per identificar les restes de Son Coletes

Les tasques d'exhumació del cementeri varen acabar el passat 14 d'agost i varen localitzar 18 víctimes de la repressió de la Guerra Civil

ARA Balears
2 min
Restes òssies trobades a la fossa de Son Coletes.

PalmaEl Govern balear i la Generalitat de Catalunya han acordat aquest dimarts que compartiran les bases d'ADN per identificar les restes del cementeri de Son Coletes. En concret, l'Executiu podrà accedir a les mostres que té l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona dels familiars de les possibles víctimes del desembarcament de Bayo a les costes del llevant de Mallorca l’agost de 1936, segons han explicat en un comunicat.

Fins ara, el Departament de Justícia de la Generalitat ha localitzat els familiars de 27 possibles víctimes, han fet les proves d'ADN a 17 d'ells i està previst que en facin cinc més pròximament. Així, els dos governs, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, compartiran aquestes dades perquè es puguin creuar amb la informació genètica de les restes exhumades per ATICS a Son Coletes.

Cal recordar que les tasques d'exhumació del cementeri varen acabar el passat 14 d'agost i es varen localitzar 18 víctimes de la repressió de la Guerra Civil. Tres d’aquestes víctimes ja han estat identificades: Antoni Alomar Mas, Francesca Llull Font i la seva filla, Francesca Salas Llull, tots ells veïns de Manacor. Entre les restes també varen localitzar, com a mínim, sis milicians de les tropes de Bayo, que haurien lluitat a la primera línia del front al Llevant de Mallorca, segons indiquen les restes de vestimenta i objectes amb què han estat recuperats. És en aquest cas en què la cooperació entre els dos executius és fonamental per poder identificar les víctimes.

Actualment, la Generalitat ja ha contactat amb 90 ajuntaments de Catalunya i de la resta de l’Estat que corresponen als municipis de procedència de víctimes del desembarcament. En total hi ha documentades les dades biogràfiques de 200 possibles persones mortes o desaparegudes en els enfrontaments, a partir d’una llista inicial dels historiadors Jordi Oliva i Gonzalo Berger.

stats