Els gitanos, entre l'art i la marginalitat

El projecte 'Vidas gitanas', que arriba a Menorca, explora la realitat d'aquest poble a través de la història

/ CRISTINA GARCÍA RODERO

El poble gitano és un poble de tòpics. Ferdinand Hodler , Kees Van Dongen , Henri Matisse i John Singer Sargent , entre d'altres, el van pintar ballant a tavernes. I mentre Sorolla pintava les belleses gitanes amb aquarel·la, la fotografia va contribuir a tractar aquest poble com un element curiós i exòtic de la ciutadania espanyola.

La persecució històrica i la segregació quotidiana són dos dels temes constants en la poesia. Com que no hi ha memòria escrita, llegendes i històries populars de la tradició oral gitana corren un greu risc de perdre's sense projectes com ' Vidas gitanas ', comissariat per Joaquín López Bustamante , Elvira Marco i Joan Oleaque .

El projecte, que ara arriba a Menorca, a Ca n Oliver, cerca superar la imatge del gitano entre l'art i la marginalitat, explorant la realitat d'aquest poble i de la seva situació a Espanya a través de la història, des del segle XV fins a l'actualitat. Es tracta d'una exposició i una publicació que, gràcies a Acció Cultural Espanyola ( AC /I) i a l'Institut de Cultura Gitana, recorre sis-cents anys de desconfiança vers les tendències homogeneïtzadores de la globalització i "la imatge negativa que perpetuen els mitjans de comunicació".

"Ara, al començament del segle XXI, les coses no han canviat gaire. I molta gent, absolutament equivocada, s'imagina, com Charles Aznavour , que els gitanos, asseguts vora una foguera amb la seva veu ploranera, canten penes d'amor". I no, diuen. La cultura gitana és molt més: art, poesia , gastronomia, llengua i cant , amb potencial per cobrir de volants i fics les ' fashion weeks ' de París i Nova York

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF