Cultura 24/12/2013

Mor Germán Coppini als 52 anys

El vocalista de Golpes Bajos i Siniestro Total va ser una de les figures clau del pop espanyol

Xavier Cervantes
4 min

BarcelonaCançons tan populars als anys 80 com 'Malos tiempos para la lírica' i 'No mires a los ojos de la gente' porten la firma de Germán Coppini. Totes dues formen part del primer mini LP de Golpes Bajos, el grup que Coppini, nascut a Santander l'any 1961, va formar al 1983, dos anys després d'haver entrat com a cantant a Siniestro Total. La seva participació en les dues bandes va reservar un lloc d'honor en la història de la música popular espanyola a un cantant que ha mort aquest dimarts 24 de desembre a Madrid.

Coppini va viure les primeres aventures musicals a Vigo, una ciutat on a principis dels anys 80 es va començar a articular una escena molt influenciada pel punk. En aquell ambient es van gestar les personalitats musicals d'Antón Reixa, Julián Hernández, Alberto Torrado i Miguel Costas. Els tres últims van crear Siniestro Total, que es va completar amb Coppini com a cantant. Com a quartet van publicar l'àlbum '¿Cuándo se come aquí?', editat pel segell independent madrileny DRO. Tot i formar-se a Vigo, va ser a Madrid on Siniestro Total va trobar el ressò mediàtic. Coppini hi aportava una manera molt particular de cantar peces de punk que combinaven la velocitat i un sentit de l'humor que anava de la broma macabra de 'Todos los ahorcados mueren empalmados' a la ironia política de 'Fuera las manos del Vietnam socialista'.

Com una barreja impossible entre Morrissey i Johnny Rotten, Coppini va sorprendre amb un estil molt personal i amb afirmacions estètiques d'extrema esquerra, com ara lluir una samarreta de les Brigades Roges en un programa de TVE. La participació de Coppini a Siniestro Total va acabar poc després de publicar aquell primer àlbum. Les seves inquietuds líriques el van dur a treballar amb Teo Cardalda i a fundar Golpes Bajos a Madrid. Durant un temps va compaginar les dues bandes, fins que finalment es va decidir per la nova, que van completar el guitarrista Pablo Novoa i el baixista Luis García.

'Fiesta de los maniquíes' i un disc dedicat a Ferrer i Guàrdia

Golpes Bajos van guanyar el concurs de maquetes de la revista 'Rock Espezial' −despré, 'Rockdelux'−. En aquella maqueta ja hi havia quatre de les cinc cançons que inclourien al mini LP 'Golpes Bajos', editat pel segell Nuevos Medios l'any 1983. Una de les característiques essencials del grup eren les lletres de Coppini, tocades pel fatalisme i per la poètica de les zones fosques de quotidianitat, un element encara més present a l'àlbum 'A Santa Compaña' (Nuevos Medios, 1984). És en aquest disc on hi ha cançons com ara 'Fiesta de los maniquíes', 'Cena recalentada' i 'Hansel y Gretel'. També hi havia una versió de 'Come prima', la cançó popularitzada per Tony Dallara. Aquesta versió ajuda a completar el perfil d'un cantant sorgit del punk, però que alhora admirava la cançó d'autor llatinoamericana, el pop de David Bowie, la cançó melòdica italiana i l'inimitable estil de Franco Battiato.

Golpes Bajos encara va editar un tercer treball, el mini LP 'Devocionario' (Nuevos Medios, 1985), un disc dedicat a la memòria de Francesc Ferrer i Guàrdia i amb cançons com 'Desconocido'. Dins d'un pop espanyol encara molt determinat per la Movida Madrilenya, Golpes Bajos van representar un punt i a part, tot i que la seva trajectòria va ser més aviat breu: el grup ho va deixar estar després d'un concert a Barcelona l'any 1985.

Coppini va començar aleshores diverses col·laboracions, una de les quals va ser amb Nacho Cano, de Mecano. El fruit d'aquesta unió va ser un disc de tres cançons, publicat el 1986, amb temes com 'Dame un chupito de amor', en què costava advertir si es tractava d'una autoparòdia. Ja en solitari, i mentre Teo Cardalda fundava Cómplices, Coppini va editar l'àlbum 'El ladrón de Bagdad'. Un anys després va arribar 'Flechas negras', on feia adaptacions al castellà de temes d'Aretha Franklin, Buzzcocks i Love, entre altres.

A principis dels anys 90 va començar a col·laborar amb el músic Nacho Mastretta, però pràcticament va desaparèixer de l'escena musical. Hi va tornar amb el disc 'Carabás' (1996), un treball ambiciós tocat per la influència de la cançó francesa i sobretot pels ritmes llatins. A més a més, hi va incloure una versió d''Orenella i gladiol', de Pau Riba. El mateix Coppini parlava aleshores de l'admiració que sentia per Pau Riba i Sisa.

Coppini i Cardalda van tornar a tocar plegats en una nova etapa de Golpes Bajos. De la gira en va sortir el disc 'Vivo' (1997), però l'aventura no va tenir continuïtat. Coppini va seguir col·laborant en treballs d'altres artistes, com ara el duo Vainica Doble i Tino Di Geraldo.

Coppini va ser un dels músics homenatjats per la revista 'Rockdelux' en un concert celebrat a Madrid el 23 de novembre del 2004. Va cantar 'Ayatollah!', de Siniestro Total, i 'Hansel y Gretel', de Golpes Bajos, acompanyat per The Rockdelux Experience, una orquestra dirigida per Raül Fernández, 'Refree'. D'alguna manera, la generació de músics de l''indie' va contribuir a reivindicar la figura de Coppini. De fet, va arribar a col·loborar en un disc del grup sevillà Maga, i també en alguns concerts.

La seva trajectòria inclou el projecte Anónimos, amb el quals va publicar un disc el 2005, i després va reaparèixer en solitari amb 'Las canciones del limbo', un disc de rareses i peces inèdites. El següent projecte va ser Lemuripop.

La influència de German Coppini, sobretot la de Golpes Bajos, és pot trobar actualment en bandes com Extraperlo i Manos de Topo i artistes com Joe Crepúsculo.

stats