Cultura 20/11/2011

El geni irreverent de Ligeti sorprèn el Liceu

Javier Pérez Senz
2 min
L'escenari de Le grand macabre està presidit pel cos de Clàudia, una dona actual que,  en trobar-se malalta, imagina la seva mort.

ÒPERA LE GRAND MACABRE

GRAN TEATRE DEL LICEU

19 DE NOVEMBRE

El Liceu s'apunta un èxit rotund amb l'estrena a Espanya d'un títol de referència del repertori contemporani, Le grand macabre, la genial i irreverent òpera del compositor hongarès György Ligeti (1923-2006), estrenada el 1978 a Estocolm i revisada el 1997 a Salzburg. Ligeti sorprèn amb un malbaratament de fantasia, humor i ciència musical al servei d'una obra fora de sèrie -"apocalipsi còmica", "antiantiòpera", en paraules del seu autor-, una altra volta de cargol en el gènere que beu tant de les tradicions com de les avantguardes antioperístiques. La clau de l'èxit rau en la qualitat musical i el sensacional muntatge de La Fura dels Baus, signat per Àlex Ollé i Valentina Carrasco, presidit per una nina gegantina, la Clàudia: els volums i orificis del seu cos acullen els espais i habitants d'aquesta formidable òpera, carregada de sexe i escenes escatològiques, però genial en la seva plasmació musical.

El llibret és una exuberant peça de teatre de l'absurd: l'arribada del terrible Nekrotzar al principat de Breuegheland per anunciar la fi de món provoca una gran burla escènica a càrrec d'una extravagant desfilada de personatges que prefereixen exhaurir els plaers de la vida mentre arriba la parca. La Fura encerta en el to de burla, d'exageració, en el ritme trepidant de les escenes i el caràcter grotesc dels personatges. L'òpera comença i acaba amb dos enamorats fent l'amor. El missatge és clar. Viu i gaudeix mentre puguis.

L'òpera destil·la un humor àcid, una càrrega irònica, corrosiva i grotesca, amb personatges delirants que vibren al ritme que imposa una música que beu, filtra i recicla en un collage excel·lent les més variades influències, des de Monteverdi fins a Wagner i Verdi, passant pel jazz, el music-hall, els sorolls urbans i el més irreverent ventall d'efectes per subratllar la caòtica personalitat del gran macabre.

Michael Boder coneix a fons l'obra de Ligeti i fa un sòlid treball en el fossat, ferm en el pols narratiu, amb dinàmiques i contrastos ben calibrats entre passatges lírics i episodis de potència salvatge. L'excel·lent actuació de Chris Merrit i Frode Olsen donant libidinosa vida a Piet la Bóta i Astradamors marca l'alt nivell d'un repartiment que fa front a les tremendes exigències de la partitura i que compta amb l'espectacular tècnica vocal de Brian Asawa, Barbara Hannigan i Ning Liang, i el solvent treball de Werner van Mechelen, Ning Liang, Ana Puche, Inés Moraleda, Francisco Vas i Simon Butteriss. El muntatge -amb escenografia d'Alfons Flores, vestuari de Lluc Castells i il·luminació de Peter van Praet- és una coproducció del Liceu amb La Monnaie, l'Òpera de Roma i l'English National Opera. No us la perdeu.

stats