Si la setmana passada xerràvem del cuscussó com una de les menges més antigues del Nadal a Menorca, aquesta setmana farem un petit recorregut dels que eren i encara són els menjars principals i dels menús de festa a la nostra illa.
Una de les tradicions que perdura als bars amb solera de Menorca, especialment a Ciutadella, és anar a beure el calent a primeres hores del dissabte de Nadal, amb el cafè del matí. El calent és una beguda espirituosa semblant als cremats catalans o a les “queimadas” gallegues. Dins una olla s’hi posen les restes (els culs) del que queda als bòtils oberts en aquell moment i s’hi afegeixen pells de taronja i llimona, branques de canyella i sucre. Es posa al foc i se serveix, com bé diu el seu nom, calent. És un obsequi nadalenc als clients de cada dia que bé podria ser una tradició heretada dels cremats catalans, com també podria ser un costum adoptat de les dominacions britàniques, en què també formaven part de les esquadres mariners holandesos i alemanys, que eren consumidors de Glück wine o Glühwein, que avui podem trobar als mercats nadalencs europeus.
La nit de Nadal
Igual que a Mallorca i a altres indrets de parla i cultura catalana, a Menorca no se celebrava el sopar de la nit de Nadal, costum que sí se celebra a la resta de l’Estat. A Menorca, s’anava a la missa del gall, i després d’aquesta celebració, una vegada arribats a casa, es menjaven els panets farcits, costum que s’ha perdut totalment. Potser la influència forastera i també l’evolució de les tradicions ha fet que hi hagi moltes famílies que celebren el sopar de Nadal, com també són molts els que aprofiten aquest dia per sortir amb els amics per anar de tapes, vins i caves.
El dinar de Nadal era, de primer, el brou de Nadal, amb pasta de galets (no farcida a Menorca, en canvi sí que es farceixen els galets a Mallorca i Catalunya). De segon, el bullit i, de tercer, el capó o gall dindi rostit, farcit de cuscussó o bé de pilotes, o d’una farsa d’ametlla picada amb albercocs secs, panses, prunes seques i pinyons. De postres, la tortada d’ametlla, el torró de la reina, rotllos de pastarral, glaçat, amargos, bolletes de coco, dàtils farcits de confitura de vermell d’ou, pastissets plens de conserva i el cuscussó.
Avui en dia, es conserva el brou de Nadal, però el rostit s’ha mallorquinitzat, i de cada vegada són més els que en tost del capó o el gall d’indi al forn, opten per una porcella rostida, de la mateixa manera que deixen del tot la tradició gastronòmica d’aquests dies i aposten per calderetes de llagosta (congelada), de llamàntol, o bé per graellades de marisc o sarsueles. Tot són gusts i també modes.
Per a la segona festa de Nadal, o dia de Sant Esteve, es menja de primer la sopa de la reina que està feta amb el brou de Nadal, a la qual s’incorporen bocinets de la carn del bullit, pilotetes de carn de la mida d’un ciuró, ou dur tallat ben petit, pernil dolç, fideus o ‘tiburons’... i també hi ha qui hi posa sèmola i flam salat.
Es diu que l’origen de la recepta és espanyol, de la biblioteca del monestir d’Alcàntara, però que va ser robat durant la Guerra d’Independència, el 1807, i recreat pel cuiner del rei Lluís XV per a la reina Maria Leszcynska, amb el nom de consomé à la reine. També hi ha qui apunta que no és en honor de la reina Maria, sinó de Margarida de Valois, esposa d’Enric IV, que la va popularitzar a França amb el nom de poule au pot i que consumia cada dijous per berenar i per dinar.
Com hem dit, a Menorca, aquesta recepta és ben popular, especialment a les localitats de Ciutadella, Ferreries i es Mercadal, que és on encara és el primer plat de la segona festa.
El segon plat són els canelons de carn, fets antigament amb les restes del rostit, si bé ara hi ha qui prepara un bon rostit de pollastre o capó de pagès i n’aprofitarà els ossos rostits per fer el brou de la sopa de la reina, i la carn, ben desossada per fer el farciment dels canelons, que se serveixen a taula coberts de beixamel, que pot dur o no un poc de salsa de tomatigat per donar-li el seu color característic, o bé de beixamel trufada. Avui en dia els canelons s’han anat modernitzant i hi ha qui els acompanya d’una salsa de bolets de tardor i hivern, com les cames seques, que els donen un gust ben seductor.
Les postres
De postres seguirem amb els torrons fort i fluix, la pastarral, els rotllos, les gemes de vermell d’ou, la tortada, els pastissets, les neules, el cuscussó i aquelles llepolies que cada casa té o que elabora per celebrar aquestes festes, així no hi mancarà el cava, tampoc al dinar de Nadal, de cada vegada més present en tots els menjars. Abans el reservàvem per a les postres, com també és un bon dia per consumir els vins de la terra de Menorca, que cada vegada tenen més presència i més qualitat. Així també donarem suport als vinaters de l’illa i consumirem producte local, tot reafirmant el nostre compromís amb els petits productors. Des dels pagesos als pescadors, passant pels cellers, sucrers, pastissers...
Bon Nadal i bona taula amb productes de ca nostra.e
