La gastronomia de Nadal

GastrònomAra que tenim les festes de Nadal i Cap d’Any ben a prop potser és el moment de fer un repàs de la seva gastronomia, d’aquells costums menorquins entorn de la taula nadalenca i quins eren els plats, les menges i els productes que es consumien a la nostra illa en aquests dies tan especials.

Alguns dels plats que eren els protagonistes de les taules fa una cinquantena d’anys han quedat pel camí, perquè han estat substituïts per d’altres, moltes vegades forasters, o bé per mor de les modes imposades, i potser seria bo recuperar-los, per tal de preservar la nostra cuina d’arrels, aquella cuina que anàvem passant de generació a generació i que formava i forma part de la nostra manera de ser, de la mateixa manera que feia valer la riquesa de la nostra cuina, de les seves elaboracions i del que en aquell moment volia dir una bona taula compartida, sempre dins les possibilitats de cada llar.

Sopar de Nadal

Antany, pel sopar de Nadal, es menjaven els panets farcits, just després de sortir de missa. És per açò que a les nostres illes no hi havia el costum, com es fa a la Península i als llocs de parla castellana, del sopar de Nadal. Ara bé, en els darrers temps aquest s’ha establert i, a poc a poc, plats com la porcella rostida s’han convertit en el plat del sopar de Nadal a la nostra illa, mentre que a Mallorca és el plat principal del dinar de Nadal, on en tost de fer el nostre bullit i rostit de Nadal es fan els escaldums, que són un aguiat de gall d’indi amb patates, pilotes i fruites seques com prunes, figues, ametles, etc.

Dinar de Nadal

Abans de l’entrada dels productes provinents de la conquesta de les Amèriques, els menorquins no empràvem molts de tubercles i vegetals com les patates, les tomàtigues o els pebres, com tampoc a les festes de Nadal el plat principal no era el gall dindi o la polla díndia, i el que es menjaven eren anyells, capons, galls i gallines.

Era costum, idò, a la pagesia i també a les cases menestrals matar la millor gallina per a les festes de Nadal, però aquest costum gastronòmic tenia també la seva causalitat, que no era altra que, arribat el mes de desembre, la gallina es despon i no resultava econòmic per a les madones seguir el seu manteniment, ja que el negoci del lloc eren els ous que es duien a vendre a poble i la gallina vella ja no era ponedora, i de passada també s’aprofitava per renovar el galliner. En aquest cas, la ‘gallina millor’ seria en el sentit que era la que tenia més greix, plena de carn, però mala ponedora i era excel·lent per fer un bon brou i també rostida al forn; per tant, era avantatjós tant per a la pagesia com per al menestrals sacrificar la millor gallina del lloc per als dinars i sopars de Nadal.

Aquestes gallines formaven part del brou i del bullit, i amb els capons se solia fer el rostit, omplint-los de cuscussó o bé de pilotes i picadillo de carn, a més del ja perdut farciment anomenat ‘barret de sant Antoni’, que n’és també una recepta ben antiga.

Als rostits i al bullit no es posaven patates, que com hem indicat ens van arribar un parell de segles després de la conquesta d’Amèrica. Segons fonts consultades, a Menorca es començà a consumir patata durant la dominació britànica. Possiblement els rostits antics s’acompanyaven de salses fetes amb ceba i també de salses fetes amb fruites de l’estació, com per exemple la salsa de magranes agres.

Segona festa o Sant Esteve

Era i és el dia de menjar els canelons de carn, que són un clàssic d’aquesta diada no sols a la nostra illa sinó també a Mallorca i també al Principat. Tampoc no falta aquest dia el brou de Nadal, com a primer plat, que seguiran els canelons i, si encara hi ha gana, les restes del rostit de Nadal.

Com podeu veure, encara que estiguem a una illa, el peix no és el protagonista de cap dels plats principals del nostre Nadal gastronòmic. Només els calamars plens seran els protagonistes del sopar o del dinar de Cap d’Any.

La rebosteria nadalenca

Un apartat especial mereix tota la rebosteria i pastisseria de Nadal.

Des de l’antic cuscussó, potser el dolç o torró més antic de l’illa, tindrem a taula els amargos; els pastissets; els torrons de la reina; els rollos ; la pastarral o confitura, anomenada també ‘glaçat’; les bolles de coco; les tòfones de xocolata; les gemes de vermell d’ou, les mantegades, tortades imperials... que ens guarniran les taules de cada casa, cadascuna amb les seves especialitats i receptes que han passat de mares a filles, d’àvies a netes, i a les quals afegirem els torrons fort i fluix, els dolços de congret individuals típics de Nadal, les fruites confitades, els dàtils farcits de confitura de vermell d’ou, els flamets i altres llaminadures que fan que aquestes festes siguin les més dolces de totes les que se celebren.

Brou de Nadal

Ingredients

1/2 gall dindi

1 pilota

herbes de sopa

1/4 de col

8 patates

8 pastanagues

1 tomàtiga

1 ceba

500 g de ciurons

Pasta de galets o tiburones

La nit abans posarem els ciurons en remull i l’endemà els canviam l’aigua i els bullim. Hi ha qui els bull amb un os de porc i un tros de sobrassada. Dins una olla a part, bullim el gall dindi i la pilota i anam escumant de tant en tant. Ha de bullir una horeta i mitja o dues a foc dolç perquè la carn no s’esmiqui o la pilota es desfaci. Seguidament hi afegim les patates i les pastanagues -senceres i pelades-, la col, els ciurons, la tomàtiga, la ceba i les herbes de sopa, entre les quals no ha de faltar l’api i el tem. Ho deixam que cogui una mitja horeta més. Ho colam i ens ha de quedar un brou ben net. Posarem el brou necessari dins una altra olla -més petita-, on bullirem la pasta de Nadal, i quan estigui llesta ho posarem dins una sopera i ho servirem a taula com mana la tradició.