Publicitat
Publicitat

ART

La gana insaciable per comprar art, a Basilea

Art Basel, la fira d'art modern i contemporani més important del món, reuneix 300 galeries i multimilionaris disposats a pagar xifres astronòmiques

Quan Art Basel, l'àvia de les fires d'art, obre portes a Suïssa els marxants més poderosos del món comparteixen l'esdeveniment amb galeries de mida mitjana i una collita d'aspirants emergents. Però, independentment de la seva mida, moltes de les més de 300 galeries que arriben a Basilea han sentit la pressió d'un món de l'art en transició. Les fires d'art són fonamentals per a moltes galeries de tot el món, i poden representar una gran part de les seves vendes anuals. L'any passat, per exemple, la Galeria Pace va vendre la pintura de Gerhard Richter AB Courbet a Art Basel per més de 15 milions. Però fer la doble feina de tenir galeria i ser a les fires també pot ser estressant i costós. A 540 euros el metre quadrat, un espai a la planta baixa a Art Basel costa més de 30.000 euros, una xifra a la qual s'ha de sumar almenys la mateixa quantitat, necessària per al viatge, l'enviament d'obres d'art, assegurances i altres despeses. Com que les galeries necessiten assistir a diverses fires cada any, això potser és assequible per als principals distribuïdors, però molt menys per als més petits.

L'últim estudi de mercat de l'European Fine Art Fair demostra que els galeristes que generen més de 10 milions d'euros han augmentat els seus ingressos un 55% el 2012. Els mitjans, amb una facturació de 500.000 euros, han caigut un 1% o un 2%. Els petits marxants han perdut un 17%. L'estudi diu que un 5% dels galeristes mouen més de la meitat del valor total del mercat.

A la caça dels emergents

A menys de cinc minuts a peu d'Art Basel, la fira més important del món de l'art contemporani, hi ha un petit espai congelat en la dècada no tan contemporània del 1970. Miralls i panells d'imitació de fusta cobreixen les parets. Hi ha un bar, també, amb llums de lava i un sostre de coure fals. Hits d'Aretha Franklin, Donna Summer i Diana Ross sonen cada nit a decibels ensordidors. Aquest espai és obra de Mickalene Thomas, una artista de Brooklyn en alça que l'ha titulat Better days. A tocar, a dins la fira, el seu marxant de Chelsea, Lehmann Maupin, està mostrant diverses pintures seves. Una de les pintures, Hair portrait series # 10 , que representa el pèl trenat de quatre dones afroamericanes en un panell de fusta amb acrílic i pedreria, va ser venut per 42.000 dòlars hores després que la fira obrís. "Els col·leccionistes aquests dies estan buscant artistes que tinguin el suport de museus i comissaris", deia David Maupin, un dels fundadors de la galeria.

Al cavernós centre de convencions que acull la fira -es va obrir al públic dijous i tancarà demà- hi ha, estand rere estand, obres mestres de primer ordre, com Warhol, Picasso, Bacon i Calder, i artistes que, com Thomas, han estat objecte de recents exposicions en museus o bé es mostren a la Biennal de Venècia, que va obrir portes fa dues setmanes. També hi ha obres similars a les que van obtenir preus astronòmics a les subhastes del maig a Nova York. "Les galeries porten el que saben que el mercat vol", explica Allan Schwartzman, un assessor d'art de Nova York.

Tan gran i animat com sempre, amb 304 galeries expositores de 39 països, Art Basel segueix sent un imant per als col·leccionistes amb molts diners i directors de museus. Entre els presents a la jornada de dimarts, només per a convidats VIP, hi havia financers de Nova York, com Donald B. Marron i Leon Black; els col·leccionistes de Miami Donald i Mera Rubell, i l'oligarca rus Roman A. Abramóvitx. També s'hi van veure els directors de la Fundació Guggenheim, del Centre Pompidou de París i de la Tate de Londres.

"Vinc des dels anys 80, quan els marxants hi portaven obres que no podien vendre a les galeries", diu Jeffrey Deitch, director del Museu d'Art Contemporani de Los Angeles. "Ara aquests marxants són com comissaris: treballen durant mesos en les instal·lacions que porten a Basilea".

Aquest any s'hi troben a faltar els Nahmad, una dinastia de comerciants d'art amb galeries a l'Hotel Carlyle de Nova York i al carrer Cork de Londres, que han estat notícia recentment. A l'abril, Hillel Nahmad, de 34 anys, conegut com a Helly, va ser acusat pels fiscals federals de ser el líder d'una operació d'apostes i blanqueig de diners que s'estenia des de Kíev i Moscou fins a Los Angeles i Nova York, on resideix. Nahmad, que ha negat les acusacions, no és a la fira d'aquest any. Com a part de la fiança ha hagut de lliurar el seu passaport. El seu cosí de Londres, que dirigeix la galeria de la família del carrer Cork i també es diu Helly, sí que és a Art Basel i diu que ha vist una gran quantitat de nous compradors: "Són de tot arreu: Europa, la Xina, l'Amèrica Llatina...".

L'efecte de les subhastes

Setmanes després de les subhastes de rècord del maig, sembla que els col·leccionistes encara tenen diner per gastar. Entre les galeries que han confirmat vendes elevades hi ha la Helly Nahmad de Nova York, que a Suïssa hi és present amb un estand farcit de pintures i escultures de Calder, Lucio Fontana i Bacon. Dimarts ja havien venut un mòbil de Calder de 1961 per 9 milions i un Fontana per 4,5 milions.

Els Picassos tardans han estat els més venuts a les subhastes els últims anys, i a l'espai de Dominique Lévy l'obra Tête d'homme à la pipe , del 1971, penja en un lloc destacat. Dijous es va vendre a un preu d'11,2 milions. La senyora Lévy també està en converses amb un col·leccionista per vendre-li un dibuix del 1959 de Barnett Newman sense títol per 5,2 milions. El mes passat a Sotheby's una pintura seminal seva va fer rècord, amb 32 milions.

Una de les exposicions col·laterals més sonades de Venècia durant l'obertura de la Biennal va ser una instal·lació de l'artista d'origen italià Rudolf Stingel. Va cobrir el Palazzo Grassi amb una catifa d'inspiració persa en la qual va penjar les seves pintures abstractes i fotorealistes. Tres de les seves obres, cadascuna a un preu al voltant dels 1,5 milions, s'han venut a Basilea a la Galeria Massimo De Carlo, la Sadie Coles de Londres i la Galeria Gagosian.

També es poden veure en molts llocs dibuixos i escultures de Claes Oldenburg, de qui hi ha una retrospectiva al MoMA de Nova York fins al 5 d'agost. Leslie Waddington, galerista de Londres, mostrava Feasible monument for a city square: Hats blowing in the wind , un grup de cinc barrets de lona arrugats pintats amb esmalt i envernissats, del 1969. És una referència visual a Adlai Stevenson, que el 1965 va patir un atac cardíac fatal en un carrer de Londres mentre el seu barret de marca se l'enduia el vent. L'obre, que valia 525.000 dòlars, es va vendre dijous. Tot i que la galeria ha estat exposant Oldenburg durant anys, ara és el millor moment per portar obres seves a Suïssa després de l'exposició al MoMA i a Colònia l'any passat. "Els que sempre l'han admirat, el redescobreixen. Però hi ha una generació que no en sabia res fins ara ", diuen.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF