Cultura 08/06/2011

500 dilluns (o gairebé) al Jamboree agitant l'escena de la música en directe

Borja Duñó
2 min
Alguns dels millors músics de Barcelona feien cua dilluns per pujar a l'escenari del Jamboree, on no s'hi cabia .

Hi ha qui dedica tota una vida a l'estudi i el perfeccionament d'un instrument. A les What The Fuck -o WTF- Jam Sessions n'hi ha molts d'aquests; són cracs sense els quals la música no existiria amb tota la seva esplendor. Tanmateix, no n'hi ha prou sent el millor: fa falta un agitador de l'escena com Aurelio Santos - beatboxer , mestre de ceremònies, guru- per fer possible un xoc d'energies tan brutal com el que es dóna cada dilluns i des de fa deu anys al Jamboree de Barcelona.

Ell és el mag i -en paraules seves- el "desorganitzador" d'unes trobades que s'han fet famoses arreu del món. "Diuen que són jam sessions d'estrangers", advertia Santos des del micròfon, i de seguida explicava que se'n sentia orgullós, perquè ell també es considera estranger i els que són lluny de la família, dels amics, són més proclius a estendre nous llaços d'amistat com els que sustenten les What The Fuck (què caram).

La de dilluns no era una jam normal, perquè no hi havia un grup base que fes un set per trencar el gel. Directament, Santos va fer pujar Juan Rodríguez Berbin a la bateria i el raper Core Rhythm, enganxat al micròfon. La cosa tenia flow i s'hi va anar afegint gent: l'MC Densy, la cantant Sandra Ortega, Raul del Moral al teclat i la guitarra, Guillermo Carrizo també a la guitarra… La jam caminava pels viaranys del hip-hop mentre la sala s'omplia de públic animat i de músics que també volien tocar.

Un dels més destacats és Llibert Fortuny, que ha obert i coordinat moltíssimes d'aquestes jam sessions . Aurelio Santos li va donar les gràcies i Fortuny els hi va tornar parodiant Kenny G, liderant una nodrida secció de vents i fent gala del seu talent extraordinari al costat del trompetista David Pastor. Junts van protagonitzar moments de gran intensitat, impulsats pel ritme funk d'una banda que, en pujar Juan Cruz Pluma , va arribar a tenir dos bateries damunt l'escenari.

Joan Mas, del grup Mas i Mas, els germans propietaris de la mítica cava que han trepitjat llegendes com Ella Fitzgerald, Chet Baker, Dexter Gordon i Ornette Coleman, va sortir a explicar la seva reacció quan deu anys enrere Aurelio Santos li va proposar muntar les WTF: "Vaig dir-li que de jam sessions se n'havien fet tota la vida i que no hi anava mai ningú... Efectivament, em vaig equivocar". Les paraules de Mas enorgullien Santos, que continua lluitant per mantenir viva la flama de la música en directe, i s'omplia de satisfacció en presentar músics com Tom Warburton (contrabaix), Andreu Zaragoza (guitarra), Anton Jarl (bateria), Guillermo Calliero (fiscorn) o Fredrik Carlquist (saxo). És impossible resumir la llista de músics que feien cua per pujar a l'escenari en una festa que se sentien ben seva. I, ja se sap, quan instrumentistes d'aquesta volada s'ho passen tan bé tocant, la cosa no acostuma a fallar.

stats