'Gagarine': una odissea de l’espai nascuda de l’enderrocament d’un edifici
El relat sobre la degradació d'un complex d'habitatges de la 'banlieue' integra l'esperit documental i el realisme màgic
'Gagarine'
(3 estrelles)
Direcció: Fanny Liatard i Jérémy Trouilh. Guió: Fanny Liatard, Jérémy Trouilh i Benjamin Charbit. 98 min. França (2020). Amb Alséni Bathily, Lyna Khoudri, Jamil McCraven i Denis Lavant. Estrena als cinemes
La Cité Gagarine va ser un complex d’habitatges desenvolupat pel Partit Comunista Francès als suburbis de París, batejat en honor de l’astronauta soviètic Iuri Gagarin, que va estar present a la seva inauguració el 1963. Mig segle després, l’esquerra gal·la ha perdut força (només cal veure els recents resultats de la primera volta de les eleccions generals), com també va passar amb la Cité, un espai d’orgull proletari que es va anar degradant fins a ser enderrocat el 2019. Abans, però, Fanny Liatard i Jérémy Trouilh van tenir temps de rodar-hi Gagarine, un film que converteix la mort anunciada de l’edifici en el motor de la història del Youri, un adolescent arrelat al lloc que l’ha vist néixer, però que, alhora, mira les estrelles amb el mateix anhel que el cosmonauta amb qui quasi comparteix nom. Per això, quan la desaparició de la seva llar es fa oficial, en comptes de seguir el camí de reallotjament dels seus veïns, ell s’atrinxera a l’edifici desert, i en converteix les entranyes en una nau espacial casolana i sostenible. En aquest punt, l’esperit documental del projecte fa un salt cap al realisme màgic, sense trobar el to per enlairar-se del tot, però sostingut per les enèrgiques interpretacions dels seus joves protagonistes. En qualsevol cas, el noble cor que posseeix Gagarine fa un bon programa doble amb la recentment estrenada París, distrito 13 de Jacques Audiard, una altra mirada a la vida en la banlieue lliure d’estigmes.
