Un escriptor convertit en prova de com atrapa el turisme

Gabriel Tomàs retratà l’inici de l’explosió econòmica de les Balears i la gent que la va fer possible a la novel·la ‘Corbs afamegats’, ara reeditada

Just quan encetava la trentena, el 1970, Gabriel Tomàs va guanyar el premi Ciutat de Palma amb una novel·la sobre el gran fenomen socioeconòmic i cultural que ha marcat la història contemporània del nostre país, el boom de la indústria turística, mitjançant les desventures i ventures d’un personatge, Pere Pobila, que podria ser el pare o el padrí de molts mallorquins d’avui. Tomàs no sabia que estava fent una obra que, reeditada ara per la Nova Editorial Moll que lidera Tomeu Canyelles i amb pròleg del catedràtic de la Universitat de les Illes Balears Nicolau Dols, es pot qualificar d’icònica. Ho digueren Baltasar Porcel i Llorenç Villalonga llavors i també es diu ara: pocs llibres expliquen tan bé aquell món de finals dels seixanta. Potser Els carnissers de Guillem Frontera, 39 graus a l’ombra d’Antònia Vicens i prou.

“Era millor ballar que passar-se les nits llegint”

Però després d’aquella novel·la Tomàs decidí allunyar-se de les lletres durant cinquanta anys. Cinc dècades de silenci. Va sortir d’enmig per pròpia voluntat. I ja està, quedà l’oblit. El mateix Nicolau Dols explicà, en la presentació de la novel·la a Andratx, que havia descobert la vella edició de Corbs afamegats, la d’Edicions 62 publicada el 1972 amb una portada suggerent molt de l’època, a la biblioteca de la universitat anglesa on feia el doctorat, cap a principis dels noranta. Ningú no parlà de Gabriel Tomàs -conegut al seu poble com en Biel de sa Costa - durant molts d’anys. I ell es va dedicar a fer feina en cuines d’hotel. Al Fènix de Palma, meca dels moderns dels anys setanta, i després a l’ara infame Magaluf.

Tomàs no esperava gran cosa més de la literatura. I això que no se n’ha allunyat mai del tot: hi ha poques persones sense estudis superiors de la seva generació que hagin estat seixanta anys subscrites a Serra d’Or. Però amb l’allunyament de l’escriptura d’un dels autors que havia retratat millor l’inici del turisme, de fet, Tomàs va continuar demostrant fins on arriba la influència d’aquesta activitat econòmica que ha empès les Balears a les xifres més altes d’abandonament escolar prematur. Un home bàsicament autodidacte, cultivat a còpia d’esforç i curiositat -que de petit feia de caixista al setmanari Andraitx i llegia Faulkner sense acabar-lo d’entendre- confessa que el turisme i la feina el varen “atrapar”.

Reeditar Corbs afamegats i el seu quadre de “realisme poètic, psicologia punyent i dolorosa aspror” -en paraules del seu editor del segle XXI- rescata el testimoni d’una Mallorca que cal posar en context per entendre els debats que avui hi són vius. Per entendre unes Illes Balears col·lapsades territorialment que d’aquí a dos mesos, si no abans, tindran 200.000 persones en situació de pobresa, amb els consegüents índexs de delinqüència, dignes d’un model esgotat propi de quan Pere Pobila encara no havia complit els quaranta. Corbs afamegats explica tensions identitàries, de classe, culturals i ideològiques que cal recuperar perquè el poble mallorquí es retrobi i aclareixi les fites del camí que haurà de prendre en el futur. I ho fa sense pretensions. És una llàstima que Tomàs no escrivís més, que quedàs atrapat en la feina i el turisme, ajudat pel seu aïllament involuntari respecte del sector cultural. No sabrem mai com seria l’escriptor que hauria pogut acabar sent si no s’hagués aturat per viure de ple en aquell món que va saber retratar.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF