Publicitat
Publicitat

Un colombià a Sarrià

García Márquez es va establir a Barcelona amb la seva família. Hi va viure durant set anys, del 1967 al 1973

Gabriel García Márquez, un dels noms més importants de la literatura del segle XX, va ser, durant uns anys, veí de Sarrià. L'escriptor va viure a la capital catalana entre el 1967 i el 1973, alternant visites i estades en altres països. En la casa que va llogar a Sarrià hi va viure amb la seva esposa, Mercedes, i els seus dos fills, buscant la calma i exiliat del seu país.

L'escriptor buscava a la capital catalana la tranquil·litat necessària per tornar a escriure, tot un repte després de l'èxit desbordant de 'Cent anys de solitud', que el va convertir en una celebritat arreu del món. L'autor es va instal·lar primer a la Via Augusta, però després es va traslladar a un pis d'un bloc d'alt estànding, aleshores acabat de fer, al número 6 del carrer Caponata, a prop d'on poc més tard s'establiria Mario Vargas Llosa. Un entorn burgès i benestant per a un escriptor que era una referència per als intel·lectuals d'esquerra d'arreu.

'El otoño del patriarca'

A Barcelona l'escriptor va escriure 'El otoño del patriarca'. Gabo assegurava que, de totes les seves novel·les, aquesta és la que li havia costat més d'escriure; els crítics, certament, la consideren la seva obra més complexa. L'obra, publicada el març de 1975 per Plaza & Janés, a la mateixa ciutat on va ser concebuda, Barcelona, explica la història d'un soldat llatinoamericà sense educació, d'un país que no s'identifica, que escala a l'exèrcit fins a aconseguir imposar una tirania durant dos segles. L'obra està construïda a partir dels records del dictador i està inspirada en les tiranies de l'època a Amèrica Llatina. Falta de llibertat a l'Amèrica Llatina, escrit des d'una ciutat, Barcelona, víctima de la repressió d'una altra dictadura, la franquista.

De fet, va ser justament pel fet que quan Gabo va viure a la ciutat el franquisme entrava en la seva recta final que l'estada de l'escriptor a la capital va ser especialment rica. A Barcelona, Gabriel García Márquez es va fer amic dels membres de la Gauche Divine, un grup d'intel·lectuals que van compaginar la creativitat literària amb una manera bohèmia i burgesa d'entendre la vida.

Reunint-se al Bocaccio del carrer Muntaner, Gabo va poder conèixer dues persones que resultarien crucials per a la seva carrera: Carlos Barral, que seria el seu editor, i Carmen Balcells, l'agent literària. També va poder compartir moments amb altres noms del conegut boom literari llatinoamericà de l'època que també vivien a la capital catalana, entre ells Mario Vargas Llosa, de qui acabaria distanciant-se, segons sembla per haver suggerit a l'esposa de Vargas Llosa que s'hi divorciés quan aquest va fugir a Estocolm amb una hostessa. Un distanciament que, anys després, va provocar el cop de puny més famós de la història de la literatura: el que Llosa li va donar a García Márquez en un cine, i que va acabar amb Gabo sagnant al terra.

No va ser el de Llosa l'únic distanciament que Márquez va protagonitzar a Barcelona: també va acabar la seva amistat amb Juan Marsé, per negar-se a condemnar obertament la dictadura cubana. De fet, l'amistat de Gabo amb Fidel Castro va ser sempre, als ulls de molta gent, un dels punts més polèmics de la seva biografia.

Rambla amunt

Però l'enamorament de Gabo amb Barcelona s'inicia una dècada abans que s'instal·li a Sarrià. Va ser el 1958 quan l'autor va trepitjar, per primera vegada, la capital catalana, aleshores una ciutat asfixiada pel franquisme. L'autor procedia de Lima i es dirigia a Madrid, on s'havia matriculat per cursar estudis a la Complutense. Va arribar a Barcelona en vaixell, després d'un llarg viatge durant el qual s'havia llegit 'Homenatge a Catalunya', d'Orwell. Un cop a terra, va començar a caminar, Rambla amunt. Tenia 29 anys. Tota la seva vida recordaria aquell moment, breu (només hi va passar una nit, en una pensió del carrer Ferran, abans d'agafar un tren l'endemà cap a Madrid). Però l'impacte que li va produir la ciutat el va impulsar a tornar-hi i viure durant una temporada en la que, per ell, era "una ciutat bella i culta. I la més divertida del món", diria.

Els llibres que ens fan grans

Etiquetes