CiutadellaSi la setmana passada parlàvem del peix i del seu protagonisme en les dietes de depuració de la Quaresma, avui posarem damunt la taula un tema més que preocupant: si no es prenen mesures a curt termini per part de les administracions, ens podem veure, d’aquí a pocs anys, sense l’ofici del pescador artesanal, i, a la vegada, sense subministrament de peix als nostres mercats i peixateries.
El problema radica que no hi ha relleu generacional, per una banda, i, per l’altra, que als joves no els atreuen els horaris i les condicions de feina que té l’art de la pesca.
Si ens centram en la Confraria de Pescadors de Ciutadella, podem constatar que l’edat mitjana del col·lectiu és bastant elevada, d’entre 55 i 60 anys, i els propers anys les jubilacions faran reduir el nombre de pescadors, amb la problemàtica ja esmentada que no hi ha relleu generacional, o bé n’hi ha molt poc, per a les 20 barques d’arts menors i les tres barques de bou que formen la flota de pesca del port ciutadellenc.
Abastiment de peix local
El patró major de la Confraria de Pescadors, Xavier Marquès, assegura que, en un termini de cinc anys, si les coses no canvien, hi haurà un greu problema d’abastiment de peix local als mercats i als restaurants, perquè, com podem comprovar, no hi ha pescadors joves. El mateix patró major ja s’ha posat com a objectiu trobar aquest relleu necessari amb reunions amb el conseller de Pesca, de la mateixa manera que s’ha posat en contacte amb orientadors escolars dels instituts per trobar joves que vulguin fer de la feina de pescador el seu ofici. El problema, però, és que quan els joves acaben la seva formació als instituts, no tenen a mà un centre de formació en les arts de la pesca, com sí que el tenen els pagesos a Sa Granja, que tants bons resultats està donant. A més, a Menorca, malgrat ser una illa i estar envoltats de mar, no tenim una escola de mariners, i açò fa que els joves no se sentin atrets per aquest ofici, ara per ara en perill, no sols per les condicions de feina, que en dies de mala mar poden ser dures, sinó també per la molta exigència burocràtica i de titulació que ha d’obtenir qui vulgui venir a fer feina a la mar. Els que volen fer de la pesca el seu ofici han d’anar a Mallorca o a Galícia a fer els cursos per treure’s el títol de pescador, perquè a Menorca ni tan sols es pot estudiar per treure’s el títol de mariner bàsic o de mariner mercant, que abans s’impartia a les confraries i que permetia tenir nous mariners i pescadors als ports, així com més facilitat en el relleu generacional.
Marquès, besnet de pescadors per part de pare i de mare, porta aquest ofici ancestral dins la sang i reconeix que per ser un bon pescador has de començar de mariner i anar pujant. També és conscient que es tracta d’una feina dura i que no tothom està preparat per passar vuit hores enmig de la mar, però tampoc, com hem vist, es donen facilitats des de les administracions per facilitar l’accés a l’ofici, i açò en dificulta molt el futur.
Com hem dit, la gran majoria dels pescadors del port de Ciutadella tenen entre 55 i 60 anys, però és que els joves ja passen, gairebé tots, de la trentena, i els preocupa el seu futur perquè, a més de no tenir relleu els que es jubilin, no s’arribi tampoc al mínim de gent que es necessita perquè una barca de bou sigui operativa i pugui sortir a pescar: patró, motorista, armador, mariners... Potser en les barques de pesca petites aquest problema no sigui tant imminent, però també hi és.
Casa del Mar
Un altre problema que té el port de Ciutadella és que no hi ha Casa del Mar. Açò fa que, si has de dur gent de fora de Menorca, no trobi allotjament, especialment a l’estiu, i provoca que no vingui gent de fora a pescar en temporada alta o s’estableixi aquí.
Al port de Palma, per exemple, sí que hi ha Casa del Mar, on els pescadors d’ofici poden pernoctar i fer vida a preus molt raonables. Potser si a la nostra illa no hi hagués la problemàtica d’accés al lloguer o a l’habitatge que hi ha, el problema del futur de l’ofici podria trobar una solució amb els nouvinguts, que haurien, però, d’aprendre l’ofici, tenir les titulacions, i adaptar-se a les arts de pesca sostenible de la nostra illa.
És un tema preocupant, més i tot quan de la pesca del producte local que ens proporciona la mar en viuen també els restaurants locals, aquells que ofereixen i tenen com a especialitat els fruits de la nostra mar, els quals també es trobaran amb les conseqüències de no tenir el gènere que estaven acostumats a oferir als seus clients, i l’illa s’haurà d’abastir de peix de fora.
