ART

L’art de mantenir viu el llegat de Josep Suñol

La fundació del col·leccionista inaugura una nova seu

El col·leccionista i filantrop Josep Suñol va morir dilluns, i els patrons de la seva fundació no van voler ajornar la posada de llarg de la nova seu de la fundació que porta el seu nom perquè van creure que és “el millor homenatge” que se li pot fer, com diu el director artístic de la Fundació Suñol, l’artista Sergi Aguilar. Així, el públic pot descobrir el nou espai de la institució al número 14 del carrer Mejía Lequerica fins al dia 23, abans que torni a tancar les portes fins al gener, quan començarà a funcionar de manera regular. A la nova ubicació, que funcionava com a magatzem de la col·lecció, la Fundació Suñol hi surt guanyant, perquè està a peu de carrer i, en lloc del brogit turístic del passeig de Gràcia, està envoltada de la tranquil·litat del barri de les Corts.

La programació prevista per avui inclou un taller de Mònica Planes per a famílies amb infants de 6 a 12 anys a la tarda (cal inscriure’s a la web de la Fundació), una performance d’Esther Rodríguez-Barbero en col·laboració amb La Caldera titulada We can dance i un concert audiovisual de la violinista Sara Fontán i d’Anna Irina Russell, Deformar la senyal. Els visitants també podran recollir avui un obsequi creat per Antoni Miralda, Cromomà, que s’activarà entre el dilluns i el divendres.

La nova seu de la fundació ocupa una part del magatzem de la Fundació Suñol, i l’entrada hi serà lliure. Tot i que l’espai és molt polivalent, està previst que la part més pròxima al carrer es dediqui a presentacions de projectes específics i activitats. Ara hi ha una de les peces de la Col·lecció Suñol: un gravat de Pablo Picasso de temàtica taurina, i la intervenció que hi ha fet l’artista Luis Bisbe per capgirar-la i subvertir-ne el significat. El projecte porta per títol aixòilaresta i també inclou obres d’Antoni Tàpies, Joan Miró, Salvador Dalí i Lucio Fontana. Totes elles són al fons de l’espai, que té unes dimensions de 100 m 2, i estan immerses en una atmosfera alhora humorística, al·lucionatòria i provocadora: mentre que en el cas de Picasso Bisbe ha fet una rèplica del gravat, en els de Tàpies i Fontana hi ha afegit objectes a les escultures, ha il·luminat amb verd un dibuix de Dalí i ha posat una font de calor al costat d’una petita escultura de Miró.

Un 85% de la col·lecció està guardada en un espai paral·lel a l’expositiu i que té les mateixes dimensions, mentre que la resta dels fons són privats; Josep Suñol hi convivia al seu domicili a l’edifici Les Escales, de Josep Lluís Sert. “Barcelona està canviant molt i està molt gentrificada. Vam veure que feia falta fer un canvi”, diu Aguilar sobre la decisió de deixar l’antiga seu al passeig de Gràcia.

La col·lecció serà la protagonista de la represa de l’activitat a partir del 16 de gener. “Li dec al Josep, a la Fundació, a Barcelona i al món de l’art”, diu Aguilar. Al llarg de 2020 es podran veure tres exposicions comissariades per Valentín Roma, el director de la Virreina. La primera estarà dedicada a les “obres mestres conegudes”; la segona, a la part més “poètica i lírica” de la Fundació, i l’última als retrats. Les exposicions estaran acompanyades d’activitats pensades per repassar la història de la Fundació, com un diàleg d’Evru -que va ser el primer a fer servir l’antic espai de la Fundació dedicat a taller i residència i que està àmpliament representat a la col·lecció- amb un altre artista més jove.

Malgrat tot, Aguilar ha trobat un model propi per a la Fundació, i a partir del 2021 la programació estarà basada en conceptes i idees que vol desenvolupar amb la col·laboració de professionals externs i mitjançant formats que no només siguin exposicions. Per començar, Aguilar es planteja treballar la idea de la fragilitat i les nocions d’espai públic en contraposició al privat.

  • Etiquetes

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF