LLIBRE
Cultura 19/05/2018

“Fer veure”, la funció i la vivència de la fotografia amb Del Moral

Ensiola publica 'Conversaciones con Jean Marie del Moral', un llibre de Pere Antoni Pons que interroga i respon sobre la vida i l’obra del fotògraf

Cristina Ros
3 min
“Fer veure”, la funció i la vivència de la fotografia amb Del Moral

PalmaPere Antoni Pons demana a Jean Marie del Moral quina és la funció d’un fotògraf: “Fer veure. ‘Veure és saber’, diu el meu amic Antonio Pérez. O, com deia Blai Bonet, ‘saber mirar salva’. Vivim en un món de cecs. Consumim imatges. No les miram, les consumim”, respon el fotògraf, amb la mateixa mescla de clarividència, capacitat de sintetitzar, de sumar l’experiència que té de la vida i de la fotografia, i un esperit suficientment cultivat com per poder mostrar-se crític sense ofendre, mantenint una plaent distància. És el to que domina Conversaciones con Jean Marie del Moral, un llibre de Pere Antoni Pons que acaba de publicar l’editorial Ensiola.

Quinze hores de converses entre el fotògraf i l’escriptor, en el marc de la casa que té Del Moral a ses Salines, on es va establir fa poc més d’un lustre, es recullen en aquest llibre que mostra, segons paraules de Pons, “un home loquaç i culte que, encara que creu que les seves fotos parlen per si mateixes, no es mostra recelós a l’hora de contar, opinar, argumentar i expressar-se”.

Un relat universalitzable

Si l’interès de tota obra que es fixa en un univers singular, personal, com ho és centrar-se en la vida i l’experiència fotogràfica de Jean Marie del Moral, és la qualitat de ser extrapolable a altres vides i altres experiències, Conversaciones con Jean Marie del Moral té la virtut de teixir un relat universalitzable. La vida d’aquest fill de republicans a l’exili, nascut a Montoire, França, el 1952, desprèn el sentiment de tants fills d’exiliats: “De l’exili, hom no se’n cura mai”, diu. “Som mig andalús i mig català (per part de pare i de mare, respectivament). Jo sí que puc afirmar que Franco em va robar les meves dues llengües, el català i el castellà, i també part de la meva identitat”, confessa el fotògraf.

Del Moral fixa el seu posicionament polític i ètic: “Em consider anarquista, però un anarquista cívic. Ser anarquista cívic és el contrari de ‘faig allò que em rota’. Significa autodisciplina, honestedat, responsabilitat i intentar ser més culte cada dia i respectar més l’altre”.

Qui ha fotografiat presidents de govern, ministres, empresaris, i sobretot molts grans artistes d’arreu del món, ens introdueix al món de Miró, Barceló, Tàpies, Motherwell, Damien Hirst o Apel·les Fenosa, entre molts altres (d’aquesta faceta seva se’n pot veure una exposició, fins al 17 de juny, al museu Es Baluard). “L’estudi de Tàpies era un quadre de Tàpies, igual que el de Miquel és un quadre de Barceló”, diu, i afegeix que “l’estudi és l’autoretrat de qui l’ocupa”.

“La literatura, el cine i la pintura han estat i són encara essencials per a mi, són el punt de partida de la meva feina”, confessa Jean Marie del Moral. En una trajectòria de mig segle dedicat a la fotografia, que l’ha duit a treballar per a L’Humanité, L’Expansion, Vogue, Madame Figaro, El País o Matador, entre d’altres, Del Moral s’expressa sense embuts: “Sempre m’he negat a fer fotos de violència perquè sé que no serveix per a res. Les fotos de violència no aturen la violència, la valoritzen”. O també quan afirma: “Els paparazzi són cretins que fotografien altres cretins per a diaris que llegeixen altres cretins”.

stats