Cultura 18/10/2021

Fumar, un joc de nens i el millor per tenir una salut de ferro

Els llegendaris cartells modernistes dels Cigarrillos París s'exposen als Espais Volart de la Fundació Vila Casas

4 min
'Briomel', de Belmiro de Almeida

BarcelonaUn cartell amb dos nens que s’amaguen darrere una cantonada per fer un cigarret tranquil·lament. Un altre en què apareix un altre nen, en aquest cas despullat, que vol fer fumar un ratpenat. I un tercer anunci amb una dona també amb un cigarret a les mans, però amb trampa: el cigarret podria ser un porro, perquè la dona posa extasiada enmig d’un camp ple de flors de cascall. Tots tres cartells són de la mateixa marca, Cigarrillos París, i avui són impensables, però quan van veure la llum fa més d’un segle representaven l’ambició del llenguatge naixent de la publicitat i com l'art nouveau va ser un fenomen global.

També faria saltar totes les alarmes un altre cartell en el qual el tabac pot ressuscitar un mort, ja que s’hi pot veure Jesucrist oferint un cigarret a un Llàtzer que encara no ha sortit del taüt. Tots ells es poden veure a l’exposició dels Espais Volart de la Fundació Vila Casas Cigarrillos París i la publicitat moderna, gràcies a la donació d’una quarantena d’originals de cartells que els hereus de l’artífex de la marca, l’empresari Manuel Malagrida, van fer al Museu de la Garrotxa.

'Amor', d'Aleardo Villa, rep els visitants de l'exposició que la Fundació Vila Casas dedica als cigarrets París.
'Amor', d'Aleardo Villa.
'¡Levántate y fuma!', de José María Luaces.

Manuel Malagrida (Olot, 1864 - Barcelona, 1946) va ser un personatge singular. Després de fracassar a París va marxar a Buenos Aires, quan l’Argentina era un dels països més puixants econòmicament, i en deu anys s’havia convertit en un dels principals fabricants del país. Va aconseguir-ho pel seu olfacte comercial i perquè es va recolzar molt en la publicitat. "Aleshores la publicitat estava naixent i era molt primitiva, i consistia en fer molt soroll, que parlessin de tu", explica el comissari de la mostra, l'historiador i crític Ricard Mas. Precisament Malagrida es va prendre el tema del rebombori molt seriosament: s’anunciava amb un bombo gegant muntat damunt un carro.

L’exposició ja es va poder veure al Museu de la Garrotxa el 2019 i arriba a Barcelona un any més tard del previst per culpa de la pandèmia. Les obres provenen dels dos concursos de cartells que Malagrida va organitzar els anys 1900 i 1901, perquè, a diferència dels països on el tabac és un monopoli de l’estat, com els europeus, a l’Argentina sí que proliferaven els anuncis. La primera edició va tenir onze participants argentins, i el guanyador va ser Cándido Villalobos, amb la imatge del nen despullat i el ratpenat (a l’Argentina fumar com un ratpenat és l’equivalent a fumar com un carreter). La segona, que va guanyar Aleardo Villa amb la dona entre els cascalls, titulada Amor, va ser un boom internacional: és recordada com el concurs de disseny més ben dotat de la història, amb uns 300.000 euros actuals en premis, i va atraure 555 artistes de 34 països. Tampoc va tenir sort Ramon Casas, que es va queixar per haver rebut només un tercer premi i el jurat li va recordar que la tipografia del seu cartell no es veia prou bé de lluny.

Els cossos com paisatges de Daniel Enkaoua

'Montserrat allongee' (2015-2020), de Daniel Enkaoua.
'Natan et Sarah' (2018-2021), de Daniel Enkaoua.
L'artista francoisraelià Daniel Enkaoua.

En paral·lel a Cigarrillos París i la publicitat moderna, la temporada dels Espais Volart també comença amb una exposició d'un centenar d’obres de l’artista francoisraelià, instal·lat a Barcelona des de l’any 2004, Daniel Enkaoua. Visage paysage és la segona mostra que li dedica la Fundació Vila Casas, i en aquesta ocasió el comissari, l’escriptor francès Grégoire Polet, s’ha centrat en revelar els vasos comunicants que hi ha entre els retrats i els paisatges de l’artista. També la transformació que han experimentat els seus paisatges després de traslladar-se a la capital catalana. “¿Es pot ser un artista plenament contemporani sent un pintor figuratiu? Crec que l’exposició de Daniel Enkaoua és la millor resposta a aquesta pregunta”, diu el director artístic de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna. “El paisatge de Catalunya m’ha permès veure el cos dins el paisatge, mentre que a l’Israel estaven separats”, afirma Daniel Enkaoua. “El que és interessant de l’art és poder barrejar les coses, i jo abans tenia compartiments dins la meva obra que em molestaven”, explica. Les dues exposicions estaran obertes fins al 2 de gener.

Les exposicions de la Fundació Vila Casas a Lleida i Terrassa

Els rostres de la societat líquida

La col·lecció d’art del perfumista Ernesto Ventós (1945-2020) té un caràcter insòlit perquè va basar la selecció de les obres en un element clau del seu ofici: les olors que li suggerien cadascuna de les peces. La Fundació Vila Casas en mostra una selecció a l’Institut d’Estudis Ilerdencs centrada en els rostres per abordar qüestions com el risc que les “les múltiples identitats” que l’home ha d’adquirir avui dia es converteixin en “màscares”, com diu Natàlia Chocarro, assessora artística d’Antoni Vila Casas i comissària de la mostra juntament amb la directora de la col·lecció olorVISUAL, Cristina Agàpito. La mostra porta per títol La identitat perduda. El rostre a la col·lecció olorVISUAL i inclou una quarantena de peces, entre fotografies, dibuixos i pintures, d’artistes com Daniel & Geo Fuchs, Esther Ferrer, Douglas Gordon, Cristina de Middel, Evru i Guillermo Kuitca. “Amb el pas del temps, el nostre rostre mostra les marques de la vida. En definitiva, els trets de la nostra identitat”, explica Agàpito.  

'Rostro marchito', de Lola Guerrera.
Les models mítiques de Frank Horvat

Les fotografies de moda de Frank Horvat (1928-2000) han adquirit al llarg dels anys una aura mítica, tal com es pot veure a l’exposició que li dedica la Factoria Cultural Terrassa (LaFACT) fins al 9 de gener amb els fons de la Fundació Vila Casas. Reflecteixen el seu humanisme, el seu control tècnic, com es va consagrar a les models i com va ser un renovador traient-les dels platós i immortalitzant-les als carrers, així que també aquests treballs són un testimoni del seu temps. “L’obra de Horvat se situa entre la realitat i els somnis, entre la vida viscuda i la vida somiada, entre el fotoperiodisme inicial, el retrat, el paisatge o la fotografia de moda”, diu Natàlia Chocarro, assessora d’art d’Antoni Vila Casas. La mostra porta per títol Frank Horvat - Please don’t smile, inclou unes vuitanta obres i té el valor afegit que la van concebre Antoni Vila Casas i el mateix Horvat per homenatjar-lo quan va fer noranta anys.

'Paris, for Jardin des Modes, Givenchy hat', de Frank Horvat.
stats