Memòria històrica
Cultura 02/09/2020

Obren a l'Alt Àneu una fossa on hi podria haver deu civils afusellats per l'exèrcit franquista

Les víctimes vivien a Isavarre i les van matar el 17 d'abril del 1938 a la matinada

Sílvia Marimon Molas
2 min
Un grup d'arqueòlegs treballant a la fossa

BarcelonaFrancesc Capdevila, Albert Mateu, Joan Paulet, Jaume Sabaté, Pere Sala, Ramon Sala, Francesc Bringué, Francesc Móra, Josep Añel i Joan Font: són els noms dels homes que podrien ser enterrats a la fossa comuna de Prats de Fuster de Sorpe, al municipi d'Alt Àneu (Pallars Sobirà), que aquest dimecres ha començat a excavar la direcció general de Memòria Democràtica. Els arqueòlegs preveuen trobar i identificar les restes d'aquests homes, que van ser afusellats per l'exèrcit franquista el 17 d'abril del 1938 a la matinada. Les restes trobades es compararan amb les dels familiars de vuit de les víctimes que s'han pogut localitzar.

Les víctimes eren civils i tenien entre 50 i 60 anys

Les víctimes, segons la memòria oral, vivien a Isavarre. El 16 d'abril del 1938 les tropes franquistes van ocupar aquest poble del Pallars i van obligar tots els homes a concentrar-se a la plaça de la vila. La majoria tenien entre 50 i 60 anys i eren massa grans per anar al front. Per això en aquell moment eren al poble. Després els van tancar en una capella que hi havia. L'endemà els van traslladar i afusellar a Prats de Fuster, prop d'una cabana de pedres. Van ser enterrats al mateix lloc on se'ls va executar i ells mateixos van haver de cavar la seva pròpia fossa. Dies més tard, alguns familiars van intentar recuperar alguns cossos que havien quedat mig descoberts. El consistori d'Alt Àneu hi va instal·lar l'any 2004 un monòlit que recorda els fets. "Va ser un fet terrible que encara pesa de manera molt clara en aquest territori –ha dit la consellera de Justícia, Ester Capella–. És un dels casos sagnants de repressió. El Pallars i la Terra Alta van ser els llocs on la repressió va ser més dura".

Amb la fossa de Sorpe, ja són 31 les que ha obert la Generalitat a través del pla de fosses que va començar el 2017. S'han recuperat un total de 308 cossos i han estat identificades vuit víctimes amb el programa d'identificació genètica. A Catalunya hi ha 523 fosses de la Guerra Civil documentades i la direcció general de Memòria calcula que hi ha més de 20.000 persones enterrades.

Però moltes víctimes mai es podran localitzar perquè els seus botxins les van amagar molt bé o perquè han passat més de vuitanta anys i el seu rastre s'ha anat perdent. A Espanya s'han recuperat, a través d'entitats i associacions –sense finançament públic–, les restes de 18.000 víctimes i es calcula que se'n podrien localitzar el doble. Segons el metge forense Francisco Etxeberría, que ha participat en centenars d'exhumacions, només es podran recuperar entre un 10% i un 20% de les víctimes de la Guerra Civil.

stats