Teatre Familiar
Cultura 06/05/2021

El Franco obsessionat amb els quadres puja a l'escenari del Teatre Lliure

Manyós i Salvà adapten al teatre el còmic de Ximo Abadia

2 min
Un moment de l'obra de teatre "Frank"

A Frank. La increíble historia de una dictadura olvidada (Dibbuks), l’il·lustrador Ximo Abadía (Alacant, 1983) descriu un dictador obsessionat per imposar només quadres i eliminar cercles, triangles i rectangles i que bombardeja, afusella, envia milers de persones sota terra i a l’exili. Abadía està descrivint Franco, i va fer el còmic perquè no li semblava just que els més petits creixessin sense saber qui va ser Franco: “Sense saber-ho no podem evolucionar”, va dir aleshores al diari ARA.

El seu còmic ara puja a escena de la mà de Clara Manyós i Xesca Salvà i es podrà veure al Teatre Lliure de Montjuïc fins al 30 de maig. L'obra de teatre, Frank, s'adreça sobretot al públic familiar. “A Frank hi ha molts elements diferents, moltes imatges. Els infants es quedaran amb les que més els hagin impactat i tindran moltes preguntes, i això és el que volem, esprem que l’espectacle generi moltes preguntes”, diu Manyós. 

Preguntes que segurament es faran tant infants com adults. “El règim ha continuat, no s’ha trencat del tot i ho volíem explicar –diu Salvà–. Hi continua havent morts a les fosses, llibertats a mitges. Aquí estem i això és el que hi ha, encara hem d’obrir molts forats”. El muntatge el protagonitzen tres actrius de tres generacions: Núria Solina, Agnès Busquets i Anna Pérez Moya. “Hem anat a buscar tres dones de generacions diferents perquè ens afecta a tots i encara n’estem vivint les conseqüències”, diu Salvà.

No és fàcil adoptar un còmic en el qual prima la imatge per sobre de la paraula i en el qual tot té un sentit força metafòric: “Del conte n'hem agafat sobretot la metàfora de les formes geomètriques, la idea del totalitarisme dels quadrats: la idea d'un dictador que trenca, enterra i fa desaparèixer tota la resta de formes perquè només existeixin quadrats. D'això n'hem fet un espai i un món ple de cubs blancs en què entren els nens. I a partir d'aquí ho hem hagut de fer viu, passar de la idea i de les dues dimensions a les tres”, asseguren les dues directores.

stats